Resultats de la cerca

Germà de Josep Maria Jarque , es formà al seminari de Barcelona El 1969 es doctorà en teologia pastoral a Friburg de Brisgòvia S’ordenà de sacerdot l’any 1951 Fou vicari en diverses parròquies i rector de Pontons Nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya 1953, exercí la docència a l’Escola del Mar, a Betània i en altres centres de Barcelona, en els quals participà de la renovació pedagògica a Catalunya El 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics de Pax Romana Membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social al Vaticà 1969 i…

Presidit per l’empresari Javier Moll, té l’origen en l’adquisició per part d’aquest de l’empresa periodística Prensa Canaria 1978, que el 1984 fou constituïda amb el nom actual, simultàniament a l’adquisició de diverses capçaleres peninsulars, entre les quals hi havia  Levante El 1987 fou una de les primeres empreses periodístiques que incorporà la informàtica a les seves redaccions Els anys següents seguí una política expansiva amb l’adquisició de nombroses capçaleres de l’Estat espanyol, part de les quals fusionà amb d’altres de nova creació sota el nom comú de La Opinión L’…

La propagació de notícies o d’informacions falses és coneguda des dels inicis del periodisme i té un precedent en la premsa sensacionalista, o premsa groga, caracteritzada per la manca de rigor en el relat dels fets per tal d’aconseguir un fort impacte emocional en el públic Conegut també amb el nom de desinformació , el concepte usat sovint en la forma anglesa fake news no s’ha situat al centre del debat públic fins a la consolidació d’internet com a mitjà predominant de comunicació, molt especialment a través de les xarxes socials La campanya electoral de les eleccions…

Fundat el 1854 com a setmanari, el 1866 esdevingué diari Monàrquic des del 1871 i, més tard, republicà moderat, deixà d’ésser publicat del 1942 al 1944 La mateixa casa edita també Le Figaro Magazine , Le Figaro Agricole i Madame Figaro des del 1980

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall, Ramon Sempau,…

Fou fundat a Vic l’any 1978 com a setmanari Centrat en la informació comarcal, constituí una innovació amb relació a l’oficialisme periodístic del període franquista Els bons resultats de la fórmula portaren la publicació a expandir-se, i el 1981 passà a ésser bisetmanal El 1989 se’n realitzà una edició per al Vallès Oriental el 1992, al Vallès Occidental, es feu càrrec de l’ Actualitat de Terrassa, que el 1995 esdevingué diari, i el 1994 en fou iniciada una edició bisetmanal per a Sabadell El 1996 ambdós periòdics es fusionaren en el diari El 9 Nou del Vallès Occidental La capçalera…

En fou el primer president Antonio Asensio, que fou succeït a la seva mort per Francisco Matosas, i aquest, al seu torn, l’any 2009 per Antonio Asensio Mosbah, fill del fundador Tingué com a base el setmanari Interviú , fundat el 1976 L’èxit d’ El Periódico de Catalunya 1978 afavorí l’expansió del grup i el portà a adquirir o fundar altres revistes El Jueves , Sal y Pimienta , Protagonistas ,  Tiempo , Conocer , La Revista , Viajar , etc i diaris El Periòdic d’Andorra , en català  Mediterráneo , de Castelló  La Voz de Asturias   El Periódico de Extremadura   Ciudad de Alcoy   Sport   Equipo…

Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier