Resultats de la cerca

D’aparició molt irregular —el número 2 sortí al setembre del 1890 i el 10, al febrer del 1896—, possiblement desaparegué el 1899, amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT

Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caràcter castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants Més tard, dirigit per Pere A Serra i integrat en el Grupo Serra, s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista A partir del 1976 publica una secció setmanal en català Des del 1997 fa una edició per a Eivissa i Formentera i, des del 2000, una atra per a Menorca

Aparegué a Barcelona del 13 d’octubre de 1935 al 28 d’abril de 1938

De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues , allusió al joc de cartes Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català S'ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han collaborat la major part d’intellectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a la Catalunya del Nord

De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael Moragas…

Continuador, en certa manera, del setmanari Justícia Social-Octubre , es confeccionava als tallers, requisats, del diari catòlic El Matí Inicialment portava el subtítol de Diari dels treballadors de la ciutat i del camp , però ha estat sempre l’òrgan central del PSUC Suspesa la seva publicació el 25 de gener de 1939, amb l’entrada imminent de les tropes franquistes a Barcelona, reaparegué clandestinament cap a 1942-43, imprès primer a l’exterior i després a l’interior, amb periodicitat i característiques tècniques molt diverses Durant l’etapa 1946-47 en fou director Joaquim Puig i Pidemunt,…

Era l’òrgan oficiós del Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball N'era el director PCardona i Nabés, i, més tard, ABernadó hi collaboraren JArquer, DDMontserrat, EGranier i Barrera, MSerra i Moret, JMiratvilles, etc Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalanobalear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit…

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves tècniques…