Resultats de la cerca

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a ArenysdeMar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb…

Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868 Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar 1873-74 A Barcelona esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu…

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907, dirigí “Bella Terra” 1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb  Claror d’…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de…

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i establí les bases per a la recuperació de la Volta a Catalunya Fou redactor dels diaris El Diluvio , El Noticiero Universal i Mundo Deportivo , i cobrí diverses edicions del Tour de França Rebé la insígnia d’or 1964 i la medalla d’or 1977 de la Volta a Catalunya i les medalles de les federacions catalana i espanyola de ciclisme i del Tour de França Conegut com l’avi Torres , l’organització de la Volta a Catalunya l’homenatjà en diverses ocasions i inaugurà la placeta Ramon Torres 2010, a Barcelona

Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’ArenysdeMar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci