Resultats de la cerca

Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català-rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23 i collaborà en La Renaissance Catalane El 1921 creà l’associació catalanista La Colla del Rosselló Autor de Tocs de guerra 1916, poesies en català, i d’obres sobre folklore, com Charmes du Roussillon 1933 i Folklore du Roussillon 1943 Com a historiador escriví, entre d’altres, La politique roussillonnaise 1934 i una Histoire du Roussillon 1952, de tendència francesitzant, que contradiu l’activitat dels seus anys joves El 1954 publicà també François Arago et…

Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó  1954 Publicà també els…

El 1909 ingressà a l’Armée Coloniale Acabada la guerra de 1914-18, fundà La Renaissance Catalane i L’Éveil Catalan 1921 i, a París, Le Roussillonnais de Paris  1931 El 1940 s’establí a Perpinyà, on fundà la revista Madeloc  1949 És autor de poesies en francès, d’una Anthologie des poètes catalans de langue française i, en català, de Muntanya, mar i cel, poesies, i una sèrie d’obres teatrals de caràcter popular sobre el personatge Perot En Perot i l’ós del Canigó , En Perot pescaire , etc

Començà a treballar de molt jove en el negoci familiar de venda de roba i, també de molt jove, començà a participar en la premsa local i comarcal, i el 1954 fundà la revista Canigó , que dirigí de 1954 a 1971 Collaborà amb l’escriptora Isabel-Clara Simó , amb qui es casà el 1968, i que el succeí en la direcció de la revista L’any 2010 fou guardonat amb la Mosca del Collegi de Periodistes de Girona com a creador i impulsor d’una publicació de gran rellevància en la resistència política i cultural durant el franquisme

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…

Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Ciències de la Informació, s’especialitzà en televisió Des del 1980 fou professor titular de l’assignatura de Teoria i Anàlisi de la Televisió de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1996 passà a ser professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra Collaborà en la creació de nombroses publicacions, entre les quals “Imagen y sonido”, “Serra d’Or”, “Canigó”, “Oriflama”, “Gaceta ilustrada”, “Diario 16” i “El Correo Catalán”, i des del 1978 fou collaborador habitual de “La…

Especialitzat en temes culturals i, particularment, en l'àmbit musical, fou el responsable de la secció de música de la revista Canigó , des de l'any 1971, redactor a Presència i collaborador a Tramuntana ,  Serra d'Or , Àncora , El Correo Catalán , l' Avui i L'Eco de Sitges Dirigí la revista de la mostra "Expocultura", promoguda per la Generalitat de Catalunya, en les edicions del 1982 i el 1983 Realitzà un destacat treball d'investigació en l'àmbit sardanístic i escriví les biografies d'Eduard Toldrà, Rafael Ferrer i Francesc Mas i Ros, a més d'impartir conferències, presentar…

S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera Realitzà estudis comarcals Granollers i el Vallès Oriental 1967, Sant Adrià de Besòs 1968, Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès 1969, Dinàmica i perspectiva del Vallès 1969, Les Comarques de Catalunya 1970, amb Ernest Lluch, Coyuntura económica de la provincia de Tarragona 1970-1975 1977, etc És també autor de  Cap a una economia dels Països Catalans 1979 El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya Primer president-director general…

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78 Collaborà en…

L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València…