Resultats de la cerca

De molt curta durada 13 números, del 4 de setembre al 2 d’octubre, pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…

Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres

Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació En fou gerent J Sales i s’imprimí als tallers de Le Républicain

A partir del número nou, Just Calveyrach en fou el director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de ’’ les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane ’ Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera Tingué polèmiques, per això, amb L’Indépendant Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació

Continuació d’ El Federalista  octubre del 1868 - juliol del 1869, el nom fou canviat per a destacar la seva defensa del pacte de Tortosa maig del 1869 Fou el portaveu oficial dels republicans federals catalans i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya

Es titulà el 1958 a Madrid Redactor de l’Agència EFE 1960-67, el 1962 s’incorporà al Diari de Barcelona , on fou cap d’informació municipal i columnista diari, a més de cap del dominical Gentes de pluma y lápiz 1969-75 Cofundador el 1976 del diari Avui , en fou subdirector fins el 1979, any que passà a dirigir l’ Hoja del Lunes  fins al seu tancament 1983 L’any següent s’incorporà a  El Periódico de Catalunya , en el qual, fins el 2010, fou redactor en cap i columnista També ha collaborat en programes de ràdio i, més esporàdicament, de televisió Periodista de proximitat i destacat crític d’…

Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses 1905, La terrasse au soleil 1921, Poèmes d’amour et d’automne 1928, etc Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novella Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon 1936 Fundà les revistes Le Cri Catalan 1909 i Le Coq Catalan 1917 És germà del pintor  Lluís Bausil

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Continuador del diari “El Realista Manresano” 1823 i d’"El Catalán Realista” 1827 Defensà l’absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals tingué poca durada