Resultats de la cerca

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el…

Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866

Emigrà als EUA el 1864 i creà a Saint-Louis el Post Dispatch 1878 Més tard comprà The World 1883, un dels diaris més importants de Nova York El 1903 donà un milió de dòlars a la Universitat de Colúmbia Nova York per a la creació d’una Escola de Periodisme Instituí els premis que porten el seu nom i que atorga cada any la universitat esmentada des del 4 de juny de 1917

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…

En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de  Louis Aragon  i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general,…

Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de  La Publicitat  des del 1929 i director del setmanari Mirador  1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista  i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…