Resultats de la cerca

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall, Ramon Sempau,…

Començà a treballar de molt jove en el negoci familiar de venda de roba i, també de molt jove, començà a participar en la premsa local i comarcal, i el 1954 fundà la revista Canigó , que dirigí de 1954 a 1971 Collaborà amb l’escriptora Isabel-Clara Simó , amb qui es casà el 1968, i que el succeí en la direcció de la revista L’any 2010 fou guardonat amb la Mosca del Collegi de Periodistes de Girona com a creador i impulsor d’una publicació de gran rellevància en la resistència política i cultural durant el franquisme

Aparegué a mitjan anys noranta parallelament a la gran difusió d’internet Combina el format de la premsa escrita amb l’audiovisual, bé que el primer aspecte hi sol tenir preponderància Actualment gairebé tota la premsa tradicional disposa d’una versió digital o electrònica, molt sovint idèntica o molt semblant a la versió en paper, amb l’avantatge que els continguts poden ser constantment actualitzats Les publicacions digitals poden ser gratuïtes cas en el qual són finançades per la publicitat o per l’estat quan són mitjans públics o bé de pagament Sovint hom…

Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868 Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar 1873-74 A Barcelona esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…

Fou fundat per l’activista política nord-americana Arianna Huffington Atenes, 15 de juliol de 1950 com una plataforma de blogs i de grups de conversa, inicialment molt dedicada a temes polítics, considerada per alguns molt propera al Partit Demòcrata Tingué un gran creixement gràcies al seu èxit com a agregador de notícies obtingudes a la xarxa, pràctica que li ha comportat crítiques Aviat, però, amplià la cobertura a les seccions convencionals i creà els seus propis equips de reporters i columnistes, i refermà també el creixement amb edicions locals als Estats Units…

D’aparició molt irregular —el número 2 sortí al setembre del 1890 i el 10, al febrer del 1896—, possiblement desaparegué el 1899, amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà…