Resultats de la cerca

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

Estudià a l’Escola de Periodisme del CIC , i es graduà en una de les primeres promocions d’aquesta institució Muller del periodista Llorenç Gomis , codirigí amb ell la revista El Ciervo des del 1956 i collaborà a Saó L’any 1974 fundà la revista Foc Nou , com les anteriors, d’inspiració cristiana En fou directora des de l’inicis fins a l’any 2000, que passà a ser-ne editora Presidenta de l' Associació de Publicacions Periòdiques en Català 1989-92 i de l’Associació d’Amics del Montseny, la seva trajectòria professional fou reconeguda l’any 2006 amb la Creu de Sant Jordi i el 2008…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc,…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i…

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…