Resultats de la cerca

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

Membre de la Unió Socialista de Catalunya des del 1923, participà en la seva joventut al Teatre de l’Orfeó Gracienc i a l’Associació Obrera de Teatre S’incorporà com a locutor a Ràdio Associació de Catalunya el 1932, emissora de la qual fou director fins el 1939 Amb la instauració del franquisme, fugí a França, on, després d’un temps d’internament al camp de concentració d’Argelers, visqué a Perpinyà, i on durant l’ocupació nazi collaborà amb la resistència francesa Retornat a Catalunya el 1963, des del 1983 fou president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya El 1984 fou…

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en resposta a l’…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria  i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç  el recull de poemes  Cordes…

Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i notícies…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…