Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
La Corona
Periodisme
Diari barceloní, publicat en castellà del 9 de febrer al 17 de maig de 1843, sota la direcció de Francesc Serra.
Proteccionista, defensor de la Constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra
Diario Patriótico de la Unión Española
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Palma (Mallorca) de l’1 de febrer al 5 de novembre de 1823, fet a la impremta de Domènec Garcia.
Amb “El Grito de un Libre Europeo” —del qual sols aparegué un número el 1822—, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal El seu lema era Constitució o mort , propugnava la sobirania popular i es planyia de l’ambient contrarevolucionari de Palma
El Constitucional
Periodisme
Diari barceloní adherit al partit progressista; sortí des del 23 de juny de 1839 fins al 24 de novembre de 1843.
Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat
El Guardia Nacional
Periodisme
Diari fundat a Barcelona el 15 d’octubre de 1835.
Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841
Cinco Días
Periodisme
Diari econòmic del grup Prisa.
Degà de la premsa econòmica espanyola, el primer número aparegué el 3 de març de 1978 amb una ‘indiscutible vocació democràtica’ en el marc d’una economia que començava a ésser lliure, nou mesos abans de l’aprovació de la Constitució espanyola Amb una plantilla de 85 periodistes, la difusió diària mitjana l’any 2007 fou de 40 552 exemplars, el 19,3% més que l’any anterior, amb 72 000 lectors El 2008, segons dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió OJD, la venda diària se situà en els 40 077 exemplars, l’1% menys que l’any anterior L’any 2008 el diari celebrà el seu trentè…
Wifredo Espina i Claveras

Wifredo Espina i Claveras
Periodisme
Periodista i escriptor.
Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg…
Joan Josep Amengual i Reus
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Periodisme
Escriptor, periodista, filòleg i polític liberal.
Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca 1820-22, Es Prat i sa Bufera 1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor 1822 Al Setmanari publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…
, ,
Jaume Aiguader i Miró

M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa, comunicació…
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili en un retrat de Ferran Callicó (1928)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història
Periodisme
Política
Escriptor, historiador, periodista i polític.
Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…
, ,