Resultats de la cerca

Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat Ha estat dirigit per Andreu Despéramons, Raül de Jutglar, Francesc Maratuech i Alfons Massé

Collaborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid Escriví novelles, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica Es destaquen Mallorca contra los rojos 1936, 1937, 1939, amb pròleg del Conde Rossi, sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Bayo, Masones Así es la secta Las logias de Palma e Ibiza 1937 i La masonería al desnudo 1939

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall, Ramon Sempau,…

De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular

Destacat republicà en la revolució del 1868, mantingué en “El Mercantil Valenciano” diverses campanyes contra la monarquia restaurada i fou copropietari del periòdic Fou regidor 1879-85 i diputat a corts 1893

Aparegué el 25 d’abril de 1841 Publicà només tres números en diumenges successius Amb trets humorístics i escrit tot ell en forma de sermó, lluità contra el lliurecanvisme de la regència d’Espartero

Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caràcter liberal L’any 1870 fundà El Oasis  junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el Liceo Artístico , i quan se separà de Carlés, creà El Ferrocarril , rèplica d’ El Oasis , i més tard La Opinión  i El Destino  que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra publicació, El Liberal ,…

Vingué a continuar l' Hoja Volante i se significà per l’aferrissada campanya contra Espartero Pel setembre del 1842 publicà el famós Pla de la Revolució La Campana de Terradas Hi escriviren també Juan Manuel Carsy, Narcís Monturiol i Joan Tutau

Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és…

S'inicià a El Pueblo , on fou redactor en cap fins que, enfrontat a Blasco i Ibáñez, passà a El Mercantil Valenciano , que dirigí i on emprengué campanyes contra la gestió dels blasquistes a l’ajuntament de València Escriví opuscles sobre les guerres civils espanyoles i un Estudio sobre las Cruzadas