Resultats de la cerca

Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se

Polemista fecund, propugnà una cristiandat europea i democràtica, publicà poemes, novelles, llibres de viatges, assaigs historicosocials i atacà el gran capitalisme i l’estatisme socialista Escriví The Path to Rome ‘El camí de Roma’, 1902, The Servile State ‘L’estat servil’, 1912 i The Crisis of our Civilization ‘La crisi de la nostra civilització’, 1937 Escriví també The Pyrenées 1909, llibre de viatges

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

S’inicià collaborant en premsa i ràdio al principi dels anys seixanta Fou fundador i redactor del diari Sport 1979 i del departament d’esports de Televisió de Catalunya 1983, on treballà fins el 2012 i cobrí informacions de bàsquet i futbol especialment Ha escrit llibres, com Chichi Creus El petit gegant del bàsquet 1997, Joventut de la crisi a la copa 1997, La manipulació del futbol català 2005, Vint-i-set anys d’esports Els secrets de la teva 2011 i n’ha editat d’altres a través de l’Editorial Jaume Rius Rebé la insígnia d’or de l’ACB i de la Federació Catalana de Patinatge, entre altres…

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest formà govern…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seus germans Joaquim i  Llorenç i la seva cunyada Roser Bofill Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974,…

Resident a Dayton Estats Units d’Amèrica des dels onze anys, es llicencià en periodisme per la Universitat d’Illinois Afeccionat al golf —guanyà l’Ohio State High-School Championat 1927—, entrà a treballar com a redactor d’esports a The Springfield Daily News Posteriorment, contractat per l’Associated Press, anà a Nova York 1934 i a Londres 1937, on es féu càrrec de la delegació de The New York Times 1939, diari per al qual treballà fins a la seva jubilació el 1989, com a columnista, editor i administrador Destinat a Washington 1940, adquirí un alt prestigi informant de la Segona Guerra…

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…

Ha treballat en diaris com The Guardian o The Globe És doctora honoris causa en dret per la Universitat de King's College, de Nova Escòcia Assolí l’onzena posició en la llista dels intellectuals més influents del món, que elaboren les revistes Prospect i Foreign Policy El seu principal àmbit de recerca són els efectes de la globalització neoliberal Sobre aquesta matèria ha publicat el llibre No Logo  1999 i   Fences and Windows 2002 i el guió del documental The Take 2004, que mostra una fàbrica recuperada pels seus treballadors com a forma de lluita contra la globalització en el context de…

Fou fundada l’any 1999 per l’empresa Intracatalònia SA, de titularitat pública Des del moment de la seva aparició, l’Agència Catalana de Notícies ACN, despuntà entre les agències de notícies europees per l’ús de les tecnologies de la informació, el teletreball i l’organització descentralitzada aplicats a un entorn periodístic virtual Ofereix la informació en format text, àudio, fotografia i vídeo digital incorporable tant a mitjans tradicionals com a plataformes de continguts multimèdia com internet, telefonia mòbil, PDA o la TDT Té delegacions a Madrid i Brusselles i, a partir del 2010 a…