Resultats de la cerca

Després de llicenciar-se en periodisme per la Universitat Oficial de Bukavu, s’incorporà a l’emissora de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo, Ràdio Okapi, des d’on inicià la seva defensa de les dones, collectiu molt castigat per la violència crònica que hi ha al país des del 1996 i, sobretot, per les violacions Membre de l’Associació de Dones Periodistes i presidenta a la RD del Congo de l’African Institute for Development Policy AFIDEP, ha donat a conèixer aquesta realitat al món i ha impulsat allegacions als tribunals internacionals Ha rebut nombrosos premis, entre els…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Concebut en un principi com a diari feminista redactat per dones, l’escàs èxit d’aquesta iniciativa impulsà a convertir-lo en un diari illustrat d’informació, el primer d’aquest gènere L’èxit fou immediat, i el 1960 se situà al capdavant de la premsa britànica El 1985 assolia un tiratge de 3 750 000 exemplars

Germana de l’escriptor Gregori Minobis Estudià filosofia i lletres i periodisme El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena L’any 1976 entrà a Ràdio 4 , on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals També treballà per a Televisió Espanyola  a Catalunya Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya Formà part de la comissió organitzadora de les Primeres…

Estudià a l’Escola de Periodisme del CIC , i es graduà en una de les primeres promocions d’aquesta institució Muller del periodista Llorenç Gomis , codirigí amb ell la revista El Ciervo des del 1956 i collaborà a Saó L’any 1974 fundà la revista Foc Nou , com les anteriors, d’inspiració cristiana En fou directora des de l’inicis fins a l’any 2000, que passà a ser-ne editora Presidenta de l' Associació de Publicacions Periòdiques en Català 1989-92 i de l’Associació d’Amics del Montseny, la seva trajectòria professional fou reconeguda l’any 2006 amb la Creu de Sant Jordi i el 2008 amb el premi…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les dones del…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Stirling Escòcia i Florència 1996 i 1998 El 1995 fundà la revista maresmenca Àmbit En 1999-2003 treballà al servei internacional de la BBC, sobretot per a l’Amèrica Llatina Especialitzat en política internacional, collabora en la premsa escrita El Punt , Avui , diari del qual fou director interí del novembre del 2008 al juliol del 2009, i El Temps i ha participat també en els programes radiofònics d’Ona Catalana Els matins d'Ona Catalana , de Josep Cuní, i a L'hora…