Resultats de la cerca

Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…

Practicà l’hoquei sobre herba i es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del Futbol Club Barcelona S’inicià com a redactor el 1935 al diari El Matí , i treballà a Mundo Deportivo , Destino i La Vanguardia Fou corresponsal de Tele/expres , L’Equipe i Le Matin Cobrí tots els Jocs Olímpics, tant d’estiu com d’hivern, des del 1948, excepte els de Melbourne 1956, i totes les Copes del Món de futbol durant el mateix període fou cap de premsa de Barcelona en l’edició del 1982 Gran olimpista, fou un dels principals collaboradors de Joan Antoni Samaranch i formà part del COOB’92 Com a dirigent…

De família obrera, a setze anys començà a treballar com a operari de la xarxa de gas, feina que compaginà amb l’afició per les curses de cotxes i motos Poc després d’acabar la Segona Guerra Mundial fundà una empresa de recanvis de motocicletes, i entre 1949-58, amb pocs èxits, fou pilot de competició Posteriorment fou agent d’alguns pilots de Fórmula 1, entre els quals hi ha Jochen Rindt El 1972 adquirí l’equip Brabham, que dirigí fins el 1987, càrrec que li atorgà un lloc a l’Associació de Constructors de Fórmula 1, a través de la qual es dedicà a professionalitzar la categoria Per mitjà de…

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola,  El Correo Catalán  i Ràdio Estel Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas 1968, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona 1963, l’Antena d’Or 2003 i amb la menció d’honor dels Premis de Ràdio…

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un interessant…

Formà part de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme 1915 i de la Federació Espanyola d’Hoquei Patins 1923 També ocupà càrrecs directius en clubs i federacions d’automobilisme, motociclisme, tennis i boxa Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1939-55, i publicà Ha nacido Barcelona Futbol Club 1944, Los primeros triunfos del Barcelona 1945 i, amb motiu de les noces d’or del club blaugrana, Historia del Club de Fútbol Barcelona 1949 També publicà, juntament amb José Luis Lasplazas, l’ Enciclopedia de los Deportes 1959 Creà la revista Atlètica 1916-19, escriví…

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions