Resultats de la cerca

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció Sortia tres dies la setmana, i desaparegué el 31 de desembre de 1844 per donar lloc, fusionat amb El Imparcial , a El Fomento

Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT

També pot incloure la reproducció de les notícies aparegudes en la premsa referides a l’objecte de difusió Els destinataris habituals dels dossiers de premsa són els responsables de mitjans de comunicació, els clients potencials o el públic en general

Inicià la carrera professional l’any 1939 com a collaborador de l’agència Mencheta Redactor i després secretari de redacció d’ El Noticiero Universal 1941-52, collaborà en la revista Destino 1951 i en el diari ABC 1953, fou corresponsal del diari Informaciones i del New York Times , i cap de relacions públiques de Paramount Films Després de dirigir el Diario femenino 1968-69, s’incorporà a La Vanguardia , diari en què exercí professionalment la resta de la seva vida com a columnista i ocupà diversos càrrecs, entre d'altres, el de conseller de direcció Contribuí a reforçar el vessant…

Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí  i La Nau , fou sotsdirector de Flama  i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia  de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de Crist en forma…

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

La propagació de notícies o d’informacions falses és coneguda des dels inicis del periodisme i té un precedent en la premsa sensacionalista, o premsa groga, caracteritzada per la manca de rigor en el relat dels fets per tal d’aconseguir un fort impacte emocional en el públic Conegut també amb el nom de desinformació , el concepte usat sovint en la forma anglesa fake news no s’ha situat al centre del debat públic fins a la consolidació d’internet com a mitjà predominant de comunicació, molt especialment a través de les xarxes socials La campanya electoral de les eleccions…