Resultats de la cerca

Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la notícia fou una…

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i…

Fou collaborador i director 1926-27 del Corriere della Sera Organitzà importants exposicions d’art i nombroses empreses editorials dirigí, a més, les revistes Dedalo , Pegaso i Pan En el recull, en set volums, Cose viste , expressa en una prosa elegant la seva natura de memorialista i de retratista, irònicament escèptic, del seu temps

Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts

Editor del diari El País 1976, fou creat el 1972, si bé no fou inclòs en el registre d’empreses periodístiques fins el 1975 L’empresari Jesús de Polanco  en fou el president fundador fins l’any 2007, i del 1988 el periodista Juan Luis Cebrián  en fou el conseller delegat fins el 2008, que ocupà la presidència És un dels principals grups de comunicació multimèdia espanyols Inclou les emissores de ràdio de la Cadena SER i diverses emissores de radiofórmula, el diari econòmic Cinco días des del 1989 i l’esportiu Diario As des del 1996 i des del 2006 té una participació accionarial…

Es caracteritza sobretot per les noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques i la comunicació entre les persones Té la facultat que tots els seus membres ciutadans, empreses i administracions poden obtenir i compartir tota mena d’informació de manera instantània i a distància Els termes “societat de la informació” i "'societat del coneixement” es consideren sinònims, tot i que el primer posa l’èmfasi en la tecnologia que permet la transmissió d’informació, i el segon, en el contingut de la informació Ha estat també denominada…

Fou campió d’Espanya i d’Europa de resistència i subcampió d’Espanya de velocitat en les categories de50 cc i 500 cc Un cop retirat, fundà el Grup Alesport SA, que edita les revistes Solo Moto , Solo Moto Off Road , Solo Moto 30 , Solo Scooter , Solo Auto 4x4 , Solo Monovolumen , Solo Bici , Solo Golf & Viajes , Solo Camión , Solo Nieve , Solo Snowboard , Solo Quad , Solo Furgo , i altres catàlegs de periodicitat anual També presideix el grup d’empreses RPM que participen en l’organització d’esdeveniments esportius com la Marató de Barcelona, les World Series by Renault, la…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i …

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la…