Resultats de la cerca

Visqué a les Filipines i a Libèria Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmica, a “El Día” i “La Nostra Terra” Collaborà a “La Voz de Sóller”, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil de 1936-39 Traduí al suec nombroses obres de la literatura castellana

Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos

Continuador de la revista del mateix nom, adoptà caràcter de diari arran de les eleccions del 1936, per a la campanya de les quals li fou aixecada la suspensió de l’agost anterior Se subtitulà Diari Catalanista de les Esquerres Subvencionat per Josep Sunyol i Garriga, en morir aquest al front de Guadarrama passà sota el control del Partit Socialista Unificat de Catalunya febrer del 1937 i en fou el portaveu Més tard fou cedit pel PSUC a la seva secció juvenil JSU de Catalunya, pel setembre del 1938

Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra…

Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un decidit …

Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona  1974-78 i d' El Periódico  1978-88 i directora de l’agència EFE  a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia  i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer , dirigí la…

L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’…

Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament…

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…