Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol S’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més endavant fou…

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…

L’any 1959 s’incorporà a Televisión Española, on desenvolupà la seva carrera professional Destacà com a presentador del programa Polideportivo , entre els anys 1974 i 1980, que creà escola de periodistes esportius Destacà en la descripció realista dels aspectes tècnics del joc Juntament amb Josep Maria Casanovas, l’any 1982 retransmeté el primer partit de futbol en català televisat de la història, l’anada FC Barcelona - Lokomotiv de Leipzig dels quarts de final de la Recopa d'Europa Fou també un dels primers locutors a especialitzar-se en la retransmissió dels partits de bàsquet Treballà…

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

El 1963 el grup Editorial Catòlica creà una edició solament per a Alacant, i el 1989 fou adquirit per l’empresa Corporación de Medios, que és propietat del grup El Correo, al qual pertany actualment Amb una línia editorial centrada en temes socials i culturals, el diari vol centrar la seva atenció en la ciutat d’Alacant i les comarques del sud Té la peculiaritat que es difon tant a la província d’Alacant com a les províncies de Múrcia i Albacete, amb la qual cosa els seus temes afecten les tres comunitats autònomes respectives Actualment el diari és dirigit per Eduardo Sanmartín, i el…

S’inicià a Televisió Espanyola el 1978 en el programa Polideportivo , dirigit per Josep Felix Pons Participà en diferents programes esportius de TVE com Estadio 2 , s’encarregà de la informació esportiva del Telediario 1987-92 i narrà grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de futbol 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1992 entrà a Antena 3, en què presentà les notícies fins el 1998 i, posteriorment, s’ocupà de la informació esportiva fins el 2003 Collaborà en el diari Marca 2007 Al llarg de la seva carrera feu el seguiment de sis Jocs Olímpics, tres Mundials de futbol, i…

Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de Carreras,…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…

Fou llançat pel grup de comunicació Mediapro En fou el primer director Ignacio Escolar Posteriorment han ocupat el càrrec Félix Monteira 2009, Ana Pardo de Vera 2016 i Virginia Pérez Alonso 2019 D’àmbit estatal i publicat en castellà bé que des del 2010 incloïa a l’edició catalana el suplement en català Públic dedicat a l’actualitat de Catalunya El 2012 presentà concurs de creditors i al mes següent anuncià el tancament de l’edició en paper Tanmateix, continuà l’edició digital, totalment gratuïta i d’una penetració notablement més elevada En aquesta nova etapa l’accionariat es redistribuí,…