Resultats de la cerca

Fou redactor de la revista esportivohumorística Papitu i, a partir del 1922, Xut Creà la publicació Orsai 1924 També collaborà en La Barrila Deportiva 1924, on signava amb el sobrenom de Quirova o K Melo

S’inicià en el Diari de Tarragona abans d’entrar a Televisió Espanyola, on realitzà tasques d’informació esportiva als telenotícies i dirigí el programa Teledeporte Cobrí diverses edicions de la Vuelta a Espanya i dels Mundials de futbol i bàsquet Ha collaborat a El Noticiero Universal , El Periódico de Catalunya i Sport El 1988 marxà als EUA, on collaborà amb la cadena ESPN i feu de corresponsal d’ El Periódico de Catalunya i de TVE El 1995 retornà a Barcelona i, posteriorment, treballà a Televisió de Catalunya, Antena 3 i Audiovisual Sport Fou cap de premsa en el Fòrum Internacional de…

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre Català de…

Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics Un Tros de Paper , L’Embustero  1866, La Pubilla , Diari Català , El Estado Catalán , La Campana de Gràcia , l’ Almanac de La Campana , Lo Xiulet del Carril  1881, de Vilanova i la Geltrú, i la Revista de Catalunya El 1867 fundà el periòdic La Rambla Dirigí El Telégrafo , i fundà i dirigí el republicà i anticlerical El Diluvio , així com La Imprenta Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’ El Diluvio…

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic…