Resultats de la cerca

Es doctorà el 1957 per la Universitat de Yale Collaborà en The New York Herald Tribune , Esquire i Harper’s  i fou corresponsal del Washington Post a l’Amèrica Llatina Conegut pel seu estil incisiu i provocador, defensà el periodisme com a nou art realista “nou periodisme”, en el qual emprà un gran domini verbal per a recrear argots que evoquen ambients de gran versemblança malgrat la seva evident exageració Amb esperit iconoclasta, sostingué sovint posicions a contracorrent, reflectides tant en els reculls d’articles i reportatges The Kandy Kolored Tangerine Flake…

Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en…

Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de…

Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona Políticament simpatitzà amb la Lliga, i sortí fins a l’esclat de la guerra civil

Fou propietari i redactor en cap d’"El Mercantil Valenciano” Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit Les criades de la placeta , 1900

Els seus articles als diaris de Madrid “El Liberal”, “El Imparcial”, i “El Sol”, àgils i humorístics, d’una gran varietat de temes, aconseguiren una notable popularitat

Escriví comèdies de bulevard amb intenció satírica Le Roi 1908, Primerose 1911, M Bretonneau 1914, etc Una gran part de la seva obra fou escrita en collaboració amb Robert de Flers

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…