Resultats de la cerca

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i…

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la…

Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d’"El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català

Net d’Alfred Opisso Reporter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà, fou collaborador de La Humanitat i, a la postguerra, redactor de Destino i collaborador de La Vanguardia signà sempre Arturo Llopis Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc

Treballà en un primer moment per a la revista Fútbol Posteriorment treballà per a Las Noticias , Mundo Deportivo , La Nau , La Publicitat i La Humanitat Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema esport i ciutadania Amb la proclamació de la República es decantà cap a la crònica política El 1939 s’exilià a Mèxic Pòstumament F Burguet edità un recull de les seves memòries sota el títol Els diaris de la Rambla

Començà la seva trajectòria professional com a cronista esportiu d’ El Poble Català 1912, i posteriorment collaborà com a redactor en La Publicitat 1922 i La Humanitat 1932 Fou fundador de la revista Catalunya Esportiva 1918 i codirector de L’Esport Català 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC 1934-36 i en finalitzar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a l’Havana Retornà a Barcelona el 1957 i collaborà en el Noticiero Universal

Llicenciat en dret, collaborà a La Publicitat , L’Opinió i La Humanitat i dirigí Última Hora Secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona Fou oficial de la columna anomenada Macià-Companys durant la guerra civil S'exilià el 1939, publicà a Niça la revista Per Catalunya 1945 i redactà el Journal d’un expatrié catalan 1946 del comte de Güell Tornà el 1950 Fou redactor de Tele-exprés i de Tele-estel Entre altres obres, publicà 14 d’abril 1938, El 19 de juliol a Barcelona 1938, Los ismos 1958, Raquel Meller 1963, La guerra de los seis días 1967 i, en collaboració amb…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà…

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les…