Resultats de la cerca

Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta” el que…

Integrat per assaigs sobre literatura i moral pràctica, sovint en forma epistolar, els seus redactors tractaren de contribuir als avenços de la revolució burgesa amb crítiques dels costums tradicionals El model fou molt imitat a tot Europa n'és un exemple el periòdic El Pensador 1762-67

Fundat al juny del 1993, pretén arribar a ésser l’organisme de referència per a la interlocució dels agents socials amb el collectiu de professionals del periodisme i la informació en totes les qüestions laborals i professionals El seu model organitzatiu ha impulsat la formació d’altres sindicats semblants a l’Estat espanyol, integrats des del 2001 en la Federació de Sindicats de Periodistes FeSP, formada pel Sindicato de Periodistas de Andalucía SPA, el Sindicato de Periodistas de Madrid SPM, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears SPIB, el Sindicato de Profesionales de…

Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte  glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…