Resultats de la cerca

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Ha publicat algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española

Durant quatre dies sortí al matí i en castellà per cobrir una suspensió governativa de Solidaridad Obrera , que compartia el local amb Catalunya Dirigit per Eusebi Carbó, era redactat per un grup de la CNT que seguia en gran part l’orientació trentista de Joan Peiró, en un intent de catalanització de la CNT defensaven el dret de l’autodeterminació i es proclamaven partidaris del federalisme Quan l’organització central de la CNT es traslladà a Barcelona i els dirigents volgueren un diari controlat per ells, el diari fou sacrificat

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la…

El 1924 ingressà a “El Correo Catalán” Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera A Osca dirigí el diari de caràcter agrari ‘La Tierra” 1933-36 A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sotsdirector de “La Prensa” El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola i El Correo Catalán Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona i l’Antena d’Or, entre d’altres

Pertany a l’empresa editora de continguts digitals de capital familiar SCG Aquitània SL, creada el 1995 pel periodista Miquel Macià De caràcter gratuït, té l’origen en Osonacom , diari digital que inicià l’activitat el 1996 i que, al llarg dels deu anys següents, anà incorporant altres capçaleres i creant noves seccions, fins a assolir un àmbit nacional Al maig del 2005, integrat al Grup Nació Digital , llançà la capçalera generalista Nació Digital naciodigitalcat, que combina amb edicions territorials, com ara el mateix Osonacom El 2016 en formaven part, a més,…

S'interessà principalment per les qüestions econòmiques Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l’any 1932 fou catalanitzat amb el nom de Diari Mercantil

Fou director general de serveis socials 1982-84 i regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 1983-95 Membre del consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya CDC 1984-2000, fou responsable de política social del comitè executiu nacional Diputat al Parlament de Catalunya 1984- 2000, fou senador a les Corts Generals en representació de la Generalitat en el període 1992-95 i membre del consell assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya RTVE-Catalunya del 1986 al 1992 Passà a formar part, com a conseller, del Consell de l’Audiovisual de…