Resultats de la cerca

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al…

Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona  1974-78 i d' El Periódico  1978-88 i directora de l’agència EFE  a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia  i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer , dirigí la…

Les exclusives periodístiques són el resultat d’un treball d’investigació dels professionals o també poden ser filtracions que provenen del poder polític, judicial o econòmic i que es faciliten per proximitat o interessos a un determinat mitjà de comunicació

El 1989 entrà a treballar a l’Agència EFE i el 1991 s’incorporà a la secció d’esports Ha estat collaborador a Catalunya Ràdio, RAC1, Localia TV i El 9 Esportiu , entre d’altres Publicà L’entorn Joan Laporta en la lluita pel poder 2008 i L’entorn Rere els passos del nuñisme 2009

Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals

Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān 1913-21, que propugnava la modernització de la poesia àrab Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte És autor de La democràcia a l’Islam 1952 i d' El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera Les seves poesies foren recollides en un divan 1916

Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la qual fou…

Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana  No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica  Gràcies per la…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona  1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…