Resultats de la cerca

Els seus articles als diaris de Madrid “El Liberal”, “El Imparcial”, i “El Sol”, àgils i humorístics, d’una gran varietat de temes, aconseguiren una notable popularitat

Es dedicà primerament al teatre, però passà aviat a la narració, en la qual assolí gran popularitat amb obres com Joventut perpètua 1975, Llum i foscor 1976, A l’edat mitjana 1977, Primavera eterna i Neu blanca Ha treballat també per a la ràdio

Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en 2000-04 formà part de l’equip de diversos programes de Barça TV Obtingué una gran popularitat a la ràdio, especialment a l’emissora RAC1  amb els programes  Minoria absoluta , La segona hora  i Via lliure , i, des del 2010, a Catalunya Ràdio  com a presentadora del magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio , que el 2013 rebé el premi al millor programa radiofònic de Ràdio Associació de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb programes de televisió a Televisió de Catalunya   Sexes en guerra , Passat particular , etc i a  8tv   Envasat…

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre  i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…

A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1995 s’incorporà als mitjans radiofònics, i el 1997 guanyà un primer premi Ondas ex aequo en la modalitat de ràdio local Tornà a guanyar aquest premi el 2001 pel programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio , que seguí presentant amb algunes intermitències Treballà també per a l’emissora Punto Radio, en el programa A las doce en punto , pel qual rebé el premi Micrófono de Oro 2006, de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión Al mes de setembre del 2009 substituí Neus Bonet al capdavant del programa El Matí de Catalunya…

S'inicià professionalment a Radio Juventud, on participà en diversos programes com ara Sacapuntas i Las alegres mañanas El 1973 s’incorporà al programa Mil por mil , en el qual la seva recreació del personatge Tito B Diagonal aconseguí una gran popularitat S'inicià en el doblatge el 1977, i posà veu a un gran nombre d’actors, tant a la televisió com al cinema al llarg de la seva carrera professional Després de dos anys amb Luis del Olmo Marote al programa Protagonistas 1983-85 de la Cadena COPE , passà a la televisió, mitjà en el qual debutà el 1985 en els programes Piano Bar , amb guió de…