Resultats de la cerca

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Estudià dret, però es dedicà a la producció televisiva per al canal Granada TV des del 1977 fins el 1995 El 1997 publicà la primera de les seves novelles de misteri, Killing Floor , protagonitzada pel policia militar nord-americà Jack Reacher, que obtingué un gran èxit Des d'aleshores ha publicat una vintena de novelles amb el mateix personatge, algunes de les quals han estat premiades o bé candidates a premis Die Trying , 1998 Without Fail , 2002 Persuader , 2003 The Enemy , 2004 One Shot , 2005 Bad Luck and Trouble , 2007 61 Hours , 2010 A Wanted Man , 2013 El 2014, amb…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, era germà d’un dels components del grup La Trinca, del qual fou collaborador Fou cap de promoció de Discos Edigsa i collaborador d’ El Correo Catalán , Oriflama , Tele-exprés , Mundo Diario , El Noticiero Universal , entre altres mitjans, i publicà llibres com Tretze que canten 1982 Posteriorment treballà per a diverses emissores de Radio Nacional de España i fou director de programes de RNE a Catalunya i de TVE a Catalunya 1988-91 Més tard fou responsable…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de  TV3  com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut nombrosos…