Resultats de la cerca

Treballà a Mundo Deportivo durant la dècada de 1930 Els anys quaranta, el Campionat de Barcelona incorporà el Trofeu Joan Fina, que posteriorment guanyaren figures com Domingo Perurena o José Pérez Francès Formà part de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sant Martí, a través de la qual collaborà en la creació del Trofeu Masferrer

S’inicià com a caricaturista a la secció d’esports del diari La Prensa i a Vida Deportiva durant la primera meitat dels anys quaranta Treballà a Barcelona Deportiva i participà en la creació dels setmanaris Dicen 1952 i Lean 1954, el primer dels quals dirigí fins el 1975, i entre el 1977 i el 1981, en una segona etapa Els anys vuitanta collaborà en Mundo Deportivo Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Començà com a redactora del Corriere del Mattino de Nàpols Es traslladà a Roma 1882, on collaborà en diferents diaris i publicacions i fundà amb el seu marit, EScarfoglio, Il Corriere di Roma i Il Corriere di Napoli que després es convertí en Il Mattino Separada del marit, creà encara Il Giorno De la seva obra de novellista, que comprèn més de quaranta títols, cal destacar les obres del seu primer període, inspirat en el corrent del verisme meridional Dal vero 1879, Il romanzo della fanciulla 1886, Storia di due anime 1904,…

Fou fundada a Montpeller l’any 1985 pel periodista Robert Ménard i té la seu a París Actua en els cinc continents a través de les seccions nacionals i una xarxa de cent quaranta corresponsals A més a més de les seves accions de denúncia i de suport als periodistes perseguits, realitza un balanç anual de la llibertat de premsa en el món, impulsa el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa i el Dia de Suport als Periodistes Empresonats i també atorga el Premi Reporters Sense Fronteres, que reconeix la tasca d’un periodista compromès amb la llibertat d’informació

Els anys quaranta s’inicià com a redactor a l’emissora Radio España Del 1966 al 1984 fou el principal guionista del programa Consultorio de Elena Francis , des del qual es donaven consells sentimentals o domèstics a oients que formulaven preguntes personals Les respostes, redactades per Soto Viñolo, eren emeses per la locutora Maruja Fernández Emès successivament per Ràdio Barcelona, Radio Peninsular i Radio Intercontinental, fou un dels programes radiofònics de més èxit durant el franquisme i tingué una audiència exclusivament femenina si més no, pel que fa a les participants…

Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius…

Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Ciències de la Informació, s’especialitzà en televisió Des del 1980 fou professor titular de l’assignatura de Teoria i Anàlisi de la Televisió de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1996 passà a ser professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra Collaborà en la creació de nombroses publicacions, entre les quals “Imagen y sonido”, “Serra d’Or”, “Canigó”, “Oriflama”, “Gaceta ilustrada”, “Diario 16” i “El Correo Catalán”, i des del 1978 fou collaborador habitual de “La Vanguardia…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de…

Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…

Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí  i La Nau , fou sotsdirector de Flama  i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia  de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de Crist en forma…