Resultats de la cerca

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya, i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de comunicació com…

Patrocinat per l’ajuntament de la ciutat i les institucions departamentals i regionals, i també per companyies del món de la imatge Canon i publicacions de prestigi Paris-Match , National Geographic , se celebra durant quinze dies des del final d’agost fins a mitjan setembre Les exposicions i els diferents actes conferències, colloquis, etc tenen lloc en diversos punts de la ciutat, com ara els convents de Sant Domènec i dels Mínims i l’antic claustre funerari de la catedral de Sant Joan Baptista, conegut com Campo Santo Ha esdevingut una de les mostres més importants del món de l’…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre…

S’inicià en el periodisme treballant en premsa i ràdio, però en els darrers quinze anys es dedicà plenament a la televisió Començà a Televisió Espanyola i ben aviat s’incorporà al programa 30 minuts de TV3, on treballà vuit anys Posteriorment fou nomenat responsable d’Actualitat i Nous Formats de Televisió de Catalunya i, després, responsable de programació Al principi del 2004, Joan Majó el nomenà director de Televisió de Catalunya, en substitució de Joan Oliver, càrrec que exercí fins al maig de 2008, en què fou substituït per Mònica Terribas Al juliol del mateix any fou nomenat nou…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual s’ha professionalitzat Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , ha esdevingut un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies…

Vida i obra Fill de l’autor  Pere Capellà , des del 1968 collabora en diversos mitjans de comunicació, com ara  Última Hora   Diari de Balears , del consell editorial del qual fou membre  Avui   Diario de Mallorca   Oriflama   Empresario Balear o El Temps , del qual fou responsable a Mallorca També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , publicada entre el 1988 i el 2005 El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc  La seva actitud compromesa i l’estètica predominantment realista de la seva obra l’han definit, segons la…