Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció Sortia tres dies la setmana, i desaparegué el 31 de desembre de 1844 per donar lloc, fusionat amb El Imparcial , a El Fomento

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb…

El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’…

Gerent del rotatiu familiar La Vanguardia  des del 1969, el 1989 es feu càrrec de l’empresa, després de la mort del seu pare Carles Godó i Valls i impulsà una profunda renovació de la publicació President d’Antena 3 Ràdio —ho fou també d’Antena 3 TV entre els anys 1989 i 1992—, impulsà el 1998 el Grup Godó , del qual és president, i al juny de 2006 la creació d’Unión Radio posteriorment PRISA Radio amb el Grupo Prisa, de la qual fou vicepresident fins el 2014 Presideix també El Mundo Deportivo i és vicepresident de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i del Museu d’Art…

Era redactat en castellà amb algunes pàgines en basc Es convertí en la veu dels collectius que formen l’esquerra abertzale a Euskadi i era un dels pocs mitjans a través dels quals ETA  transmetia els seus comunicats Per aquest motiu sovint era acusat d’estar vinculat al grup terrorista El juliol del 1998 el jutge Baltasar Garzón n’ordenà el tancament cautelar sota l’acusació de formar part de la xarxa de finançament d’ETA i d’actuar sota els dictàmens de l’organització armada Diferents directius del diari foren detinguts, entre ells el director, Xabier Salutregi, i més endavant març del 1999…

Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a collaborar en diversos diaris marroquins El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal , des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain , que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any Tornà a publicar-se en un registre satíric el 2001 com a Demain…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest…