Resultats de la cerca

Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars

Péguy Els seus 229 números, distribuïts en 15 sèries, donaren cabuda a moltes de les obres de Péguy i d’altres escriptors francesos A France, R Rolland, G Sorel, J Benda, etc i es feren ressò vivent de les idees i de les polèmiques del començament del s XX, sobretot a França Des del 1925 el fill de Péguy, Marcel, en publicà algunes altres sèries

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les rondalles La nau de…

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…

Descendent del general sudista Robert E Lee i filla d’un senador de l’estat, cursà estudis inacabats de dret, i el 1949 anà a Nova York per a forjar-se una carrera literària Des del 1956 fou ajudant de Truman Capote  en els treballs de documentació per a l’obra cabdal d’aquest escriptor In Cold Blood 1966 El 1960 publicà To Kill a Mockingbird , novella de gran ressò internacional que obtingué el premi Pulitzer l’any següent i de la qual Robert Mulligan rodà una adaptació cinematogràfica també molt famosa El llibre fou celebrat sobretot per la denúncia dels prejudicis racials Des de llavors,…

Començà a 18 anys en un diari local de Hannover, al qual es reincorporà després de ser mobilitzat com a soldat del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial i de passar un període en un camp de presoners aliat El 1946 es convertí en editor i director de la revista “Diese Woche”, i l’any següent n'impulsà el canvi de la capçalera per “Der Spiegel”, de la qual esdevingué propietari únic fins el 1974, en què cedí la meitat de les accions als subscriptors del setmanari El 1962 fou arrestat per un article en què denunciava unes maniobres de l’OTAN a Alemanya, un afer que tingué molt de ressò i…

Fou llançat pel grup de comunicació Mediapro En fou el primer director Ignacio Escolar Posteriorment han ocupat el càrrec Félix Monteira 2009, Ana Pardo de Vera 2016 i Virginia Pérez Alonso 2019 D’àmbit estatal i publicat en castellà bé que des del 2010 incloïa a l’edició catalana el suplement en català Públic dedicat a l’actualitat de Catalunya El 2012 presentà concurs de creditors i al mes següent anuncià el tancament de l’edició en paper Tanmateix, continuà l’edició digital, totalment gratuïta i d’una penetració notablement més elevada En aquesta nova etapa l’accionariat es…

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-irlandès informà,…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de…

Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb pròleg de Joan…