Resultats de la cerca

S’inicià professionalment a Radio Juventud i als estudis de Miramar de Radiotelevisión Española a Catalunya, i es va fer molt popular en programes d’entreteniment de TV3, especialment Tres i l’astròleg 1984 i Filiprim 1985-89, amb el qual va rebre un premi TP d’Or Des del 1993 va treballar a TVE, on va succeir Jordi Estadella en el programa concurs Un, dos tres … responda otra vez , i després novament a Televisió de Catalunya, a RAC1, Ràdio4 i Barcelona Televisió

Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves…

Aparegué el 25 d’abril de 1841 Publicà només tres números en diumenges successius Amb trets humorístics i escrit tot ell en forma de sermó, lluità contra el lliurecanvisme de la regència d’Espartero

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical…

Cursà dret a Barcelona i Saragossa A Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952 i altres cròniques ha practicat un humorisme desenfadat i anecdòtic Redactor de “Baleares”, hi exercí sota el pseudònim Gafim la crítica d’art, closa dins un figurativisme antiavantguardista

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció Sortia tres dies la setmana, i desaparegué el 31 de desembre de 1844 per donar lloc, fusionat amb El Imparcial , a El Fomento

Les seves novelles versen sobre els problemes de la gent de la briva i l’extorsió política a la societat nord-americana Destaquen The Postman always rings Twice ‘El carter sempre truca dues vegades’, 1934, Three of a Kind ‘Tres de la mateixa mena’, 1936, Serenade 1937 i Mildred Pierce 1941

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i…

La irrupció de la premsa gratuïta ha estat molt important a l’Estat espanyol i a Catalunya Els tres diaris gratuïts generalistes més populars, que tenen en conjunt gairebé set milions de lectors diaris 2008, són “20 minutos”, amb 2 889 000 lectors “Qué”, amb 2 255 000 lectors, i “ADN”, amb 1 787 000 lectors