Resultats de la cerca

Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara  Bon dia Catalunya , La nit dels…

Primerament quinzenal 1899-1901, després fou setmanal Hi collaboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Domènec Martí i Julià

Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci

Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En…

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius …

Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó  1954 Publicà també els reportatges Els…

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article,…

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…