Resultats de la cerca

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article,…

Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La  Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Renaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1916 publicà el recull de poemes  Tocs de guerra El 1921 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, l’associació catalanista Colla del Rosselló, que organitzà homenatges als…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de La Veu de Catalunya

Republicà de tendència socialista, propugnà una federació de totes les nacionalitats ibèriques Collaborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya” És autor dels assaigs socioeconòmics A crises 1894 i Interesses nacionais 1897

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

Conegut amb el pseudònim de Passavolant a la secció d’esports de La Veu de Catalunya Començà a la revista  D’Ací i d’Allà  1919-24 i prosseguí en la publicació esportiva Stadium 1927, La Veu de Catalunya 1927-36, L’Instant , el 1936, i com a director de la revista HP i Anuario Automovilista de España També collaborà amb les agències Fabra 1938 i EFE 1939 Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona 1912, del qual fou president 1924-36 Vinculat als esports d’hivern i a l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915 i feu unes de les primeres…

Començà com a collaborador d’ El Xerraire 1917 i prosseguí en la publicació D’Ací i d’Allà 1918-24 En La Veu de Catalunya 1926-30 fou redactor esportiu especialitzat en el futbol El 1924 publicà Noces d'Argent del FC Barcelona Historial 1899-1924 , primera història del club blaugrana

Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT