Resultats de la cerca

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

S’inicià en el Diari de Tarragona abans d’entrar a Televisió Espanyola, on realitzà tasques d’informació esportiva als telenotícies i dirigí el programa Teledeporte Cobrí diverses edicions de la Vuelta a Espanya i dels Mundials de futbol i bàsquet Ha collaborat a El Noticiero Universal , El Periódico de Catalunya i Sport El 1988 marxà als EUA, on collaborà amb la cadena ESPN i feu de corresponsal d’ El Periódico de Catalunya i de TVE El 1995 retornà a Barcelona i, posteriorment, treballà a Televisió de Catalunya, Antena 3 i Audiovisual Sport Fou cap de premsa en el Fòrum Internacional de…

S’inicià com a redactor del diari La Publicitat , que dirigí en època de la Guerra Civil Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català  1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Participà 1936-39 en la Guerra Civil Espanyola com a sergent d’aviació de l’exèrcit republicà, acabada la qual hagué d’exiliar-se a França, on fou internat en camps de treballs francesos Amb la invasió alemanya del sud de França fou fet presoner pels alemanys, i abans de finalitzar la Segona Guerra Mundial fugí  De formació autodidàctica, s’establí a França i treballà durant set anys al servei d’aerodinàmica de l’empresa estatal francesa SNIAS, constructora d’avions, helicòpters i coets, càrrec que abandonà per dedicar-se a l’escriptura científica Secretari general de redacció de la Librairie…

Estudià dret a València i, a Madrid, collaborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia” i fundà el setmanari illustrat “El Siglo” 1865 Durant la revolució del 1868 fundà i dirigí a València “La República Federal” Escriví poemes — Noche 1885, Ecos de la juventud 1893—, assaigs polítics — La evolución y la revolución 1893— i uns Apuntes biográficos de Luis Blanc 1882

Llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra 2009, els anys 2009-13 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l’associació Catalunyapresenta Collabora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i al Diari de Balears Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca 2000, Cartes que no lliguen 2005, Jo no t’espere 2008, Mateu el president 2009, La mar no sempre tapa 2011, premi Vila de Lloseta,  El país dels crepuscles 2013,  Les mans del drac  2014,  On mai no creix l’herba  2015,  L’imperi dels lleons  …

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet

De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira

Fou redactor de La Veu de Catalunya 1917-36 i director de Cataluña Marítima 1919-21 i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona Les seves obres, resultat d’una llarga investigació, aportaren nombroses dades Historia de la economía española 1943-47, Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI, XVII y XVIII 1945-48, Historia política de Cataluña en el siglo XIX 1957 i  La economía de Cataluña en el siglo XIX 1961 També escriví una sèrie d’obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i educatius, com ara  Espíritu y…