Resultats de la cerca

Pioner de la lluita lliure a Catalunya Guanyà el primer Campionat d’Espanya de lluita que es disputà 1933 en la categoria de 63 kg

Cinturó negre setè dan, presidí el departament de karate de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Aplicades 1971 Ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Karate 1980-81 Fou mestre estatal d’aquest esport, jutge de kumite i professor diplomat de tai-jutsu per la federació francesa Impartí classes d’arts marcials al Gimnàs Guinardó, establiment que regentà els anys setanta a Barcelona, on tingué el suport del mestre Rafael Serrano Fundà l’Organització Catalana de Karate Des del 1991 la Copa Catalana ha dut el nom de Memorial Vicente del Olmo

Pioner del kick-boxing a Catalunya, s’inicià en la pràctica de diverses arts marcials com el taekwondo, el karate o el full-contact Es proclamà campió d’Europa de kick-boxing americà 1992 Fou responsable de l’organització Pro-Kick 1993, la qual tenia per objectiu difondre aquesta disciplina esportiva Un cop retirat es dedicà a entrenar diversos lluitadors i a regentar el gimnàs Meguro de Barcelona

Pioner del karate a Catalunya, s’inicià amb el m estre Vicente del Olmo  al Club Guinardó Mestre internacional i cinturó negre sisè dan 1995, es proclamà campió d’Europa 1981 i quart al Campionat del Món 1981 en la categoria de 60 kg Regentà diversos gimnasos 1974-2000 Fou entrenador i àrbitre a nivell estatal Jutge del tribunal de graus 1980-94, durant la dècada de 1990 impartí diversos cursos tècnics de la modalitat kumite combat i de defensa personal per a equips de seguretat i protecció

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig internacional de lluita…

Fundat el 1973 per Antonio Casas, fou el club pioner d’arts marcials de la ciutat de Lleida Inicialment oferí classes de karate i de judo infantil i entre el 1986 i el 1992 realitzà estades esportives Posteriorment se centrà en la promoció de les arts marcials i programà classes d’entrenament a diferents cossos policials El 1989 fou el primer club català que participà en un campionat internacional a l’antiga Unió Soviètica, disputat a Tallin Participa en competicions d’àmbit estatal i català, on han destacat alguns dels seus karatekes, entre ells l’australià George Brian, Gonzalo Rodríguez,…

És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…