Resultats de la cerca

Mestra de taitxí i txikung al CC Sant Oleguer, al Punt Centre Fitness i al Club de Tennis Sabadell És monitora de taitxí per la Federación Madrileña de Lucha i el Consejo Superior de Deportes 1997, i instructora de taitxí, cinturó negre segon dan per l’Asociación Española de Wu-Shu 2011 En el seu palmarès destaquen dos primers llocs al Campionat de Catalunya de kungfu i de taitxí, estil txen, representant l’Instituto Wu Shu San Chai de Barcelona 2001, 2002

Fou creada el 2003 pels alumnes del professor Joan Hernández Serret Difon i fomenta la investigació dels tres usos d’aquesta especialitat terapèutic, marcial i filosòfic A més, imparteix classes de quatre estils de taitxí sun, wu, yang i xen

És cinturó negre primer dan per la Federació Madrilenya de Lluita 1997 També és diplomada com a monitora de taitxí per l’Institut Wu Shu San Chai 1998 L’any 2001 fou campiona de Catalunya en l’estil de kungfu pakua xan i segona de taitxí en l’estil yang armes El 2002 quedà primera de taitxitxuan mà buida i de taitxiyang d’espasa i de llança

Començà a estudiar arts tradicionals xineses l'any 1988 sota la direcció del mestre Lam i després de Carlos Moreira Practica xingyi, pakua i taitxí de l'escola Yang, Chen, Wu i Sun L'any 1991 promogué la fundació de l'Associació de Taitxí de Terrassa i actualment ensenya l'estil Sun en diferents països europeus Té els títols de professor 1r dan de wushu especialitat de taitxí per la Federació de Judo i Disciplines Associades i 3r dan de kungfu i taitxí pel departament de disciplines associades de la FCK

Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials El seu origen és divers segons les fonts Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng segle XIV, qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia Ming i a…

Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…