Resultats de la cerca

Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la distribuïdora Empresas…

Especialitzada en pesca des d’embarcació, dona una àmplia cobertura a totes les competicions federatives d’àmbit català, espanyol i internacional

Després d’una àmplia experiència publicitària i documental, aconseguí diversos premis Oscar amb el llargmetratge Charriots of Fire 1981 Després realitzà Greystoke 1984, Revolution 1985,  Lost Angels 1988,  My Life So Far  1999,  I Dreamed of Africa  2000 i  Altamira 2016, i el documental  Rupture Living With My Broken Brain 2012

Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona 1987 —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol 1988 i Terranova 1990

Fundat el 2001, inicià les activitats dos anys després amb el suport de la Confraria de Pescadors del port de Deltebre Installà una estructura flotant amb 34 amarradors, que posteriorment s’amplià a 70 Participa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya de spinning mar embarcació, així com en competicions internacionals El 2008 organitzà el Campionat d’Europa de spinning

Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva temàtica amb…

Procedent de les varietats i la ràdio, el 1942 interpretà el film Avanti c'è posto El seu paper més emblemàtic pertany a Roma, città aperta 1944 de R Rossellini, però la seva amplia filmografia s’estén a través del gènere de la comèdia i de nombroses collaboracions amb Totó També va realitzar alguns films i, darrerament, havia interpretat La Tosca 1972 i C'eravamo tanti amati 1974

S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…

Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy

Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…