Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera com a actor teatral el 1940, interpretant sobretot persontages shakespearians La seva actuació com a rei Lear en la versió de Peter Brook del 1962 li donà un gran renom, i el 2004 un jurat compost per actors de la Royal Shakespeare Company votà aquesta interpretació com el millor paper mai representat en una obra de Shakespeare Les seves incursions en el cinema, tot i que escadusseres, foren igualment celebrades destacaren el seu debut cinematogràfic a That Lady 1955, de Terence Young i sobretot, A Man for All Seasons 1966 de Fred Zinnemann, en la qual la seva…

La seva formació acadèmica es desenvolupà a cavall de França i la Gran Bretanya, passant de rebre classes del Liceu Francès al Carnal College i, finalment, a la Universitat de Manchester Després d’un període en què treballà en el món de l’escena, accedí a la direcció del National Theatre i de l’Old Vic Theatre de Londres Treballà per a la televisió britànica, per posteriorment donar el salt a la direcció de llargmetratges The Killing Fields 1984, The Mission 1986, Shadow Makers 1988, City of Joy 1991, The Scarlet Letter 1995 i Vatel 2000 són alguns dels seus crèdits cinematogràfics més…

Després de debutar en el cinema amb Bleak Moments 1971, passà molts anys treballant per a la televisió, fins que dirigí la comèdia cinematogràfica High Hopes 1988 Les seves pellícules, sovint narrades en to de tragicomèdia, es caracteritzen pel retrat que fan de la classe obrera i per una forma de dirigir els actors basada en la improvisació Life is Sweet 1990, Naked 1993, premi al millor director al Festival de Canes, Secrets & Lies 1995, guanyadora al Festival de Canes de la Palma d’Or a la millor pellícula i dels premis a la millor actriu i l’internacional de la crítica i premi Goya…

Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí en nou ocasions en…

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Debutà al teatre a dotze anys, i a disset protagonitzà la telenovella Families A Londres fou nominat al premi Olivier de teatre al millor actor revelació, i quan marxà a Broadway rebé una nominació als premis Tony Shopping 1994, de PWSAnderson, fou el seu debut al cinema, on sovint ha interpretat personatges d’ambigua moralitat darrere una imatge atractiva Ha protagonitzat, entre d’altres, Wilde 1997, de BGilbert Gattaca 1997, d’ANiccol Midnight in the Garden of Good and Evil 1997, de CEastwood The Wisdom of Crocodiles 1998, de Po-Chih Leong eXistenZ 1999, de DCronenberg The Talented Mr…

Al cinema es féu cèlebre pel seu personatge de nazi a Schindler's List 1993, de SSpielberg, pel qual fou nominat a l’Oscar al millor actor de repartiment Posteriorment intervingué a Quiz Show 1994, de RRedford Strange Days 1995, de KBigelow The English Patient 1996, d’AMinghella Oscar and Lucinda 1997, de GArmstrong The Avengers 1997, de JCechick Sunshine 1999, d’ISzabó Onegin 1999, de MFiennes The End of the Affair 1999, de NJordan Spider 2002, de DCronenberg Red Dragon 2003, de BRatner Maid in Manhattan 2002, de WWang The Chumbscrubber 2005, d’APosin Chromophobia 2005, de MFiennes, i The…

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995, The Hi-Lo…

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock and Bull Story…