Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Werner Schroeter
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’ 1996, Deux 2002…
Ernest Vilches
Ernest Vilches
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…
Fred Galiana
Cinematografia
Actor i guionista.
Vida Es donà a conèixer als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona com a doblador infantil, d’on manllevà el nom artístic del popular actor Freddie Bartholomew Abans de la guerra civil interpretà papers d’extra juvenil i participà en Nosotros somos así 1937, Valentín R González i No quiero no quiero 1937-38, Francisco Elías Durant la dècada del 1940 realitzà una sèrie de títols patriòtics i treballà també en les companyies d’Enric Borràs i d’Enrique Rambal El 1951 emigrà a Mèxic i abandonà la interpretació per dedicar-se de ple a escriure guions, arguments…
Enrique Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada
Cinematografia
Fotoperiodista.
Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , feu de foto fixa a quinze anys en substituir el seu pare, Carlos Pérez de Rozas Masdeu , i arribà a segon operador, però abandonà el cinema el 1959 per entrar també a l’Agència EFE, on arribà a ser cap dels serveis gràfics, a més de fer treballs publicitaris i industrials Treballà per als diaris La Vanguardia , Solidaridad Nacional i La Prensa És autor de la icònica fotografia dels Beatles baixant de l’avió que els portava a Barcelona, amb barrets de torero al cap 1965 Interpretà esporàdicament algun petit paper en títols…
Arcadi Artís-Gener
Cinematografia
Arquitecte i escenògraf.
A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de decorador El…
Julián Mateos Pérez
Cinematografia
Actor i productor.
Vida Abandonà la carrera de filosofia i lletres a Salamanca per establir-se a Barcelona, on estudià a l’Institut del Teatre, formà part del grup Teatro Español Universitario de la facultat de dret i d’un elenc de cambra fins que es professionalitzà Debutà en el cinema com a secundari gràcies al seu talent dramàtic i a la particular fotogènia en Los desamparados 1960, Antonio Santillán Després d’alguns petits papers, IFISA li oferí protagonitzar Juventud a la intemperie 1961, Ignasi F Iquino El seu estil interpretatiu, basat en l’escola Actor’s Studio, l’apropava a les noves tendències del…
Charles Spencer Chaplin
Charles Spencer Chaplin en el personatge de Charlot
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Realitzador i actor cinematogràfic anglès.
Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…
Larry Hagman
Cinematografia
Actor nord-americà, de nom complet Larry Martin Hagman.
Fill de l'actriu Mary Martin, abandonà els estudis de dret per la interpretació, i el 1950 començà a actuar professionalment en produccions teatrals, algunes amb la seva mare Després de prendre part en la guerra de Corea, el 1958 va debutar a Broadway, i el 1956 a la televisió, on actuà en sèries com a secundari fins el 1965, que va obtenir el seu primer paper important en la sèrie I Dream on Janine 1965-70 L'èxit li va arribar amb Dallas , on interpretava el paper de JR Ewing, un magnat del petroli amoral, maquiavèlic i seductor La sèrie, emesa de 1978 a 1991 pel canal CBS, va aconseguir una…
Walt Disney
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic nord-americà, especialitzat en dibuixos animats.
Després d’iniciar-se professionalment en el dibuix publicitari, amb el seu germà Roy i un soci començà la realització de curts metratges de dibuixos animats El 1923 fundà a Los Angeles els Walt Disney Studios El seu primer èxit fou el personatge del ratolí Mickey 1928 en el curtmetratge sonor Steamboat Willie El 1929, en la sèrie de les Silly Symphonies , conjugà música, imatge i color Aquell mateix any fundà l’empresa Walt Disney Productions Disney Company Creà també una sèrie de personatges l’ànec Donald, Minnie, Pluto, Goofy, etc protagonistes dels seus curts d’animació, que, juntament…
Glenda Jackson
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral anglesa.
El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger The Romantic English-woman 1975, de J Losey Turtle Diary 1985, de J Irvin The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992 abandonà l’activitat…