Resultats de la cerca

Vida El 1918, amb la collaboració de Josep Juvé i José Gafarelo, fundà Ediciones Cládor Film Empresa Cinematográfica Furnó y Cía , societat de la qual fou gerent i director artístic A més d’importar material d’Alemanya i França i de tenir la concessió per a tot el món de les produccions de Lotos Film Ediciones Abadal, empresa creada el 1917 per Baltasar Abadal, es dedicà també a la realització de documentals o industrials d’encàrrec Furnó escriví i s’encarregà de la direcció artística de la cinta còmica La obsesión de Periquito , i del documental Producción y exportación de aceite de oliva…

Vida Fill de l’inventor i guionista Antoni Graciani i Pérez Amb el també muntador Joan Pallejà i altres, treballà a partir del 1936 per al Comitè de Producció del SIE Films CNT amb títols com ara Expedición antifascista a las Baleares 1936, Manuel Berenguer, La batalla de Farlete 1936, anònim i Cataluña mártir 1938, collectiu Després de la guerra s’exilià a Veneçuela amb el seu pare i regentaren un negoci de revelatge de films Tornà a Catalunya, però no trencà els lligams amb Veneçuela Treballà com a muntador en les coproduccions d’Aureliano Campa - CIFESA, com ara Un enredo de familia 1942,…

Vida L’amistat amb Antonio Isasi-Isasmendi el conduí a una trajectòria cinematogràfica que inicià com a meritori de secretari de rodatge a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias i secretari de direcció a Emisora Films Collaborà en els curts rodats per Isasi abans que tots dos coescrivissin el llarg Relato policíaco 1954 Un any després també participà en la fundació de la productora Isasi PC, on exercí com a cap de producció abans que el 1968 fos designat director propietari de Diagonal Films Aquesta filial es destinà a produccions nacionals, mentre que Isasi es dedicava a les…

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

Vida Visqué a Mataró i estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb els mestres Guillem Garganta i Joaquim Zamacois Pianista professional, fou acompanyant de cantants, membre de l’Orquestra-Cobla Els Verds de Mataró, director de l’Agrupació Coral de l’Ateneu de la Classe Obrera i de la massa coral de la Sala Cabañes, abans del 1936 Després de la guerra civil viatjà a Buenos Aires amb la Compañía de Ballets Españoles de Paco Reyes i acompanyant el cantaor Angelillo Allí conegué Manuel de Falla, el qual, en veure el seu talent, l’ensenyà i l’ajudà a traslladar-se a Mèxic a la dècada del…

Vida Estudià a l’Escola Pia de Barcelona i visqué a Marsella, Boston, Cuba i Nova York Tornà a Barcelona i el 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas , muntat per la Fox Film Corporation, "El Día Gráfico" i "Arte y Cinematografía", pensat per descobrir nous talents, i que també guanyà María Alba Ambdós viatjaren a Hollywood el 1927, però no tinguè l’èxit de l’actriu, perquè la seva activitat quedà reduïda a quatre films que eren les versions interpretades per espanyols i en castellà, de films nord-americans el drama En nombre de la amistad 1930, Richard Harlan…

Vida Fou director comercial de la Good Silver Film Corporation, fundada amb Llorenç Bau-Bonaplata al setembre del 1921, amb la qual produïren Lilian 1921, de Joan Pallejà Entre el 1928 i el 1931 fou director artístic d’Emérita Films, però amb la plena implantació del sonor es dedicà definitivament al muntatge El primer títol que empalmà fou El canto del ruiseñor 1932, San Martín Treballà per a l’Star Films en cintes com ara Odio 1933, Richard Harlan i El gato montés 1935, Roser Pi Estigué vinculat al Sindicat de la Indústria de l’Espectacle SIE amb En la brecha 1937, Ramon Quadreny i El…

Vida Hereu del popular restaurant barceloní Los Caracoles, inicià la seva trajectòria artística a l’Orfeó Català, i gràcies a una beca estudià lírica a Itàlia i realitzà diverses gires com a cantant d’òpera i sarsuela Durant la postguerra debutà com a actor en Noche fantástica 1943, Lluís Marquina i Doce lunas de miel 1943, Ladislao Vajda fou contractat per l’Emisora Films i prestà el seu físic voluminós a diversos films dirigits per Ignasi F Iquino Turbante blanco 1943 Hombres sin honor 1944 Cabeza de hierro 1944 Una sombra en la ventana 1944 Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945 i…

Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…

Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…