Resultats de la cerca

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto potere 1954,…

Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad…

Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà aquell mateix any…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis Goya, un…

Debutà en el cinema el 1963 i tres anys després aconseguí triomfar amb Mash de RAltman Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971 d’APakula, Novecento 1975-76 de BBertolucci, Casanova 1976 de FFellini, Invasion of the Body Snatchers 1978 de PhKaufman i Ordinary People 1980 de RRedford Posteriorment ha actuat a Eye of the Needle 1981, de R Marquand, Crackers 1984, de L Malle The Rosary Murders 1987, de F Walton Lost Angels 1989, de H Hudson A Dry White Season 1989, d’E Palcy Eminent Domain 1991 de J Irvin Rakuyô 1992, de R Tomono Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi Younger and…

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i s’inicià com a cantautor a catorze anys, però abandonà aquesta faceta de la seva carrera a favor de la composició Els seus inicis professionals foren en el teatre musical el 1976 feu la música incidental de la versió òpera rock de l’obra de George Orwell, La granja animal Músic d’ofici, treballà en el doblatge dirigí el d’ Annie , 1982, John Huston, en el teatre feu la partitura de l’espectacle de Dagoll Dagom, Glups , televisió, dansa, etc , i feu de compositor, arranjador i director d’orquestra S’inicià en la composició per al…

Vida Després d’estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formà part de la companyia d’Alejandro Ulloa i s’especialitzà en comèdies com ara Cena de matrimonios i Pisito de soltero Debutà en el cinema com a secundària en La revoltosa 1963, José Díaz Morales i després, i gràcies al seu coneixement d’idiomes, feu un bon nombre de coproduccions, films d’acció i d’aventures a Barcelona com ara Héroes del Oeste / Gli eroi del West 1963, Steno Agente End Misión final / Sicario 77, vivo o morto 1966, Mino Guerrini, i Los cinco de la venganza / I cinque della vendetta…

Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…