Resultats de la cerca

L’any 1974 filmà el documental Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona , un ambiciós projecte de quatre anys i 106 minuts de durada que tingué algun problema amb la censura franquista

Autor d’una obra prolífica, dirigí films de tema bèllic La patrulla , 1951 Torrepartida , 1956 La fiel infantería , 1959, comèdies turístiques La ciudad no es para mí , 1966 El turismo es un gran invento , 1969 i comèdies eròtiques Black Story , 1971 Yo soy fulana de tal , 1975, sempre al servei de l' establishment franquista

D’origen gitano, començà a actuar a la seva ciutat natal, i el 1940 enregistrà el seu primer disc, Lerele En 1943-51 es vinculà a Manolo Caracol, amb el qual organitzà i actuà en nombrosos espectacles Casada el 1954 amb el gitano del barri barceloní de Gràcia Antoni González,  el Pescaílla , protagonitzà una trentena de pellícules, entre les quals La Faraona —sobrenom amb el qual també fou coneguda— 1953, Una señora estupenda 1967 i Sevillanas 1967, de Carlos Saura Tot i haver estat convertida en símbol de l’Espanya franquista, en general hom coincidí a reconèixer-li el talent…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…

Vida Poeta proper al modernisme, exercí el periodisme en diversos diaris de Barcelona abans d’installar-se a Madrid el 1907 S’especialitzà en drames històrics en vers, alguns dels quals foren després adaptats per a la televisió La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a argumentista de dos films de Josep de Togores, La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, aquí també com a guionista i codirector El 1931 fundà, amb altres illustres literats, els estudis sonors Cinematografía Española y Americana CEA D’altra banda, la seva comèdia Rosa de…

Abans de dedicar-se al cinema, fou jugador de futbol professional al primer equip de la Reial Societat de Sant Sebastià 1954-58 Els anys seixanta fundà una productora dedicada als nous realitzadors del cinema espanyol al marge de la indústria oficial del règim franquista Impulsor de l’obra de Carlos Saura a partir de La caza 1965, consolidà posteriorment un equip tècnic que atorgà un segell de garantia a productes del cinema de l’Estat espanyol com El espíritu de la colmena 1973 i El Sur 1983, de Víctor Erice El desencanto 1976, de Jaime Chávarri Pascual Duarte 1976, de Ricardo Franco Tasio…

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista…

Vida Aprengué a dibuixar a l’Acadèmia Baixas de Barcelona 1909-10 Entre el 1925 i el 1926, i amb la collaboració del pintor i dibuixant Ramon Miret i Baldé, que després residí als EUA, aconseguí les primeres imatges animades amb un fenaquistoscopi, no amb pellícula cinematogràfica El 1932 realitzà la seva primera cinta d’animació publicitària amb objectes per a Ibérica Films Després creà el seu propi estudi 1932-36 associat amb el seu cunyat Josep Solà amb un reduït equip format per Guillem Fresquet, Tarragó, Trias i Garcia desenvolupà una fulgurant i nova producció d’animació publicitària,…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-Americans D’…