Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Julien Duvivier
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952
Joseph Cotten
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Malgrat la seva aparença freda i distant, aconseguí de comunicar una profunda intensitat dramàtica als seus personatges Treballà a Citizen Kane 1940, Shadow of a Doubt 1943, Under Capricorn 1949, The Third Man 1949, The Flags West 1950, September Affair 1951, Niagara 1953, The Angle Wore Red 1960, etc
Ed Benedict
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant d’animació nord-americà.
S'inicià professionalment el 1930 als estudis de Walt Disney, i el 1933 collaborà en curtmetratges d’animació dirigits per Walter Lantz Novament amb Walt Disney 1940, el 1952 passà a treballar als estudis de Tex Avery, el creador de Bugs Bunny La seva projecció, però, no arribà fins el 1959, quan signà pels productors William Hanna i Joseph Barbera, amb els quals al llarg dels anys seixanta va crear una sèrie de personatges per a la televisió que assoliren una enorme popularitat, molt especialment The Flinstones “Els Picapedra”, el primer episodi dels quals s’emeté el 1960, i l’os Yogi 1961…
Jodie Foster
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R Zemeckis, Anna and…
cinema belga
Cinematografia
Cinema produït a Bèlgica.
Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà…
animació
Cinematografia
Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.
En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa Inicialment, l’…
Emmanuelle Riva

Emmanuelle Riva
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu francesa Paulette Germaine Riva.
Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju Les risques du métier 1967, d’André Cayatte La…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Moira Shearer
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarina i actriu cinematogràfica escocesa.
Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…
cinema suís
Cinematografia
Cinema realitzat a Suïssa.
Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina

