Resultats de la cerca

El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor

Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa és Sanson et Dalilah 1949,…

La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich

Desenvolupà la seva activitat a Budapest, Berlín i Viena del 1926 al 1929 treballà a Hollywood, i finalment s’establí a la Gran Bretanya Fundà les productores London Film 1932, a Londres, i l’Alexander Korda Film 1941, a Hollywood Dirigí The Private Life of Henry VIII 1933, Rembrandt 1936 i That Hamilton Woman 1941, entre altres films

Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962

Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria…

Vida Installada a Barcelona, feu de modista, però gràcies a l’artista de varietats Maria Oliver s’interessà pel cant i debutà el 1907 com a cupletista al music-hall La Gran Peña de Barcelona amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món La popularitat li vingué en bona part per cançons com ara "La violetera" o "El relicario", però també pel seu pas pel cinema, en què debutà en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños, al costat d’Asunción Casal El 1919 es presentà a París i protagonitzà diversos títols francesos i nord-americans durant el període del cinema mut També…

Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La…

Vida Industrial tèxtil, ha estat un dels components més dotats tècnicament del grup amateurista sabadellenc El 1934 rodà el seu primer film de ficció amb un grup d’afeccionats, Qui és Marlin Després de la guerra continuà fent cintes amateurs , documentals o de fantasia, caracteritzades pel domini de la fotografia, com ara Corcho 1957, Medalla de Plata i premi d’estímul al millor film d’ambient industrial del CEC ABC del agua 1959, Medalla d’Honor del CEC al millor film de fantasia i premi d’estímul al millor cineasta amateur català, que participà en el concurs de la UNICA d’Évian-les-Bains…