Resultats de la cerca

Llicenciat en literatura hispànica, debutà com a director de llargmetratges amb Crespià, the film not the village 2003, que no s’estrenà comercialment La seva segona pellícula, Honor de cavalleria 2006, una reinterpretació del Quixot, guanyà premis als festivals de Venècia i Torí, i donà a conèixer el seu personal estil de cinema contemplatiu amb elaborats plans rodats en blanc i negre El cant dels ocells 2006, una història sobre els Reis Mags, guanyà el premi Gaudí al millor director Posteriorment, rodà El senyor ha fet en mi meravelles 2011, inèdita en sales comercials, sorgida…

El 1994 començà a estudiar a l’Escola Superior de Cinema i Arts Visuals de Catalunya ESCAC, on es graduà amb el curt Las cabras de Freud 1999 Més endavant dirigí anuncis publicitaris i videoclips musicals per a cantants o grups com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov 2003, participà en nombrosos festivals i aconseguí diversos guardons Dirigí la sèrie d’animació Arròs covat 2009, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya Debutà en el llargmetratge amb Eva 2011, ambiciosa producció de ciència-ficció que inaugurà el Festival de…

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la llibreria…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals EMAV, feu un curs de realització i producció de l’Oficina Catalana de Cinema de Catalunya i diversos tallers i seminaris tant a Barcelona com a Nova York, on conegué l’argentí Daniel Gimelberg, amb el qual rodà el llargmetratge de baix pressupost  Hotel Room 1997, una producció independent en 16 mm, en blanc i negre i en anglès i amb actors no professionals, que es presentà a la secció Zabaltegi del Festival de Cinema de Sant Sebastià 1998 i al Festival de Cadis 1999, on fou premiat De tornada a Catalunya, dirigí Kràmpack 1999, versió lliure de l’…

Debutà a la televisió en la sèrie Bandolera 2011-12, gènere en el qual es projectà interpretant un dels personatges principals de Polseres vermelles 2013 Posteriorment ha actuat en les sèries El tiempo entre costuras 2013, Cuéntame un cuento 2014, Cites 2015, Habitaciones cerradas 2015 i Carlos, Rey Emperador 2015-16 Debutà en el cinema en diversos curts, i actuà com a secundària en el seu primer llargmetratge Tengo ganas de ti 2012, de Fernando González Molina Més tard protagonitzà  Fort Ross 2014, de Jurij Moroz,  Victoria 2015, de Sebastian Schipper, film amb el qual guanyà els premis Lola…

El 1974 emigrà de Polònia amb la seva mare Establert el 1977 a la Gran Bretanya, estudià filosofia i literatura a Oxford Els anys vuitanta s’inicià a la BBC en el camp dels documentals i els anys noranta obtingueren ressò diversos reportatges seus sobre Rússia i els Balcans El 1998 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, The Stringer , al qual seguí  Last Resort 2000, ambdós situats a la Rússia actual La història d’amor lèsbic My Summer of Love 2004 fou el seu primer èxit important i guanyà, entre d’altres, els premi Alexander Korda, dels BAFTA El 2011 estrenà el film d’intriga La…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en…

Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes”  1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…