Resultats de la cerca

Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M Conesa, realitzà…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…

Vida A partir del 1974 s’integrà a la Secció de Cinema Amateur de la Societat Coral Joventut terrassenca, on es donà a conèixer amb un seguit de curts Després es formà a l’EMAV 1980-83 i continuà fent curts S’inicià com a guionista i realitzador de sèries televisives i debutà amb el pilot El rei i el carboner 1981, que codirigí amb Joan Guitart, i que esdevingué la sèrie El món màgic del màgic Bruffi 1984-85, 26 30’ per a Antoni D’Ocon Productions Amb aquest productor feu també el llarg de titelles La tribu dels aurons 1986-87 i alhora la sèrie Els aurons 26 26’, així com Els fruittis 1989-…

Vida Llicenciat en medicina, el 1891 s’installà a Sabadell i exercí com a dentista Apassionat de la fotografia, feu coneixença amb l’exhibidor ambulant M Kaurt que li parlà el 1895 dels germans Lumière Amb el seu amic Magí Ribera marxà a París, on fou un dels primers espectadors que assistí al naixement del cinematògraf Encarregà un aparell als Lumière que arribà a Sabadell al febrer del 1897, i es feu la primera projecció pública al teatre Campos la nit del 27 d’abril durant un entreacte d’una funció de sarsuela També construí la seva pròpia barraca d’exhibició a l’actual plaça del doctor…

Especialitzat en fotografia i cinematografia, realitzà reportatges i documentals que assoliren una àmplia difusió arreu del món, tasca que compaginà amb la seva gran afició a l’esport campió de Catalunya com a jugador de mà individual el 1947 rècord nacional de relleus 10 100 amb l’equip d’atletisme del Club Natació Barcelona el 1948 rècord del món de profunditat –100 m– amb escafandre autònom el 1957 Fou soci fundador del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on exposà instantànies submarines Creà…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…

Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas "Ibérica",…

Vida Filla del director i teòric cinematogràfic Aldo Vergano, estudià art dramàtic al Centre Experimental de Cinematografia de Roma amb Alessandro Fersen, quan el productor Franco Cristaldi la descobrí i la feu debutar a I dolce enganni 1960, Alberto Lattuada També interpretà, entre d’altres, Crònica familiar Cronaca familiare , 1962, Valerio Zurlini al costat de Marcello Mastroianni, fins que el 1963, amb motiu del rodatge a Espanya de Mathias Sandorf Georges Lampin, conegué l’arquitecte i cineasta Ricard Bofill i s’hi casà Participà en pràcticament tots els films de l’Escola de Barcelona i…

Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…