Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Waseda i s’inicià com actor i autor teatral En acabar els seus estudis entrà a treballar amb la productora Nikkatsu i començà a dirigir D’entre els seus films, en els quals, distanciant-se de la subtilesa dels cineastes de la generació anterior, adopta un to directe i sovint visceral, es destaquen Nusurameta Yokubo ‘Desig robat’, 1958, Akai Sastui ‘Intent d’homicidi’, 1964, Ningen Johatsu ‘L’evaporació de l’home’, 1967, Fukusku suru wa ware ni ari ‘La venjança és meva’, 1979, Eijanaika ‘Per què no', 1980, Narayama Bushiko ‘La balada de Narayama’, premi del festival…

Autor d’un cinema violent i incisiu, després de la Segona Guerra Mundial impulsà el neorealisme japonès amb Dokkoi Ikiteiru ‘Estem vius’, 1951, a la qual seguiren Kome ‘Arròs’, 1954, Mahiru no Ankoku ‘Tenebres al migdia’, 1956, Shiroi gake ‘L’escullera blanca’, 1960 i altres

De molt jove anà a viure a Madrid Després d’estudis inacabats de filosofia i lletres, en no ser admès a l’Escuela Oficial de Cinematografía es formà a París a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC Posteriorment fou guionista de televisió i el 1966 estrenà el seu primer llargmetratge, la producció infantil Fantasía 3 El 1967 li fou censurat Algo amargo en la boca Prosseguí amb els films  La semana del asesino 1971, Una gota de sangre para seguir amando 1973, La criatura 1977, El sacerdote 1978, El diputado 1978, Navajeros 1980, La mujer del ministro 1981, Colegas 1982, El…

Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise Blood 1979,…

Vida i obra Tot i treballar en el negoci familiar de materials de construcció, desenvolupà una gran vocació creativa i cultural, amb un interès especial pel cinema, la pintura i la literatura Des de finals del franquisme, formà part activa d’un nucli cultural a Campos, i participà en esdeveniments com els Cicles de Conferències de 1966, els recitals de Nova Cançó del 1967 i les Festes de les Lletres dels anys setanta Fou editor, corresponsal del Diario de Mallorca El 1969 guanyà el premi Blanquerna de Manacor pel poemari Home de primera mà  publicat el 1972 i, el 1973, el premi Les Illes d’Or…

Debutà en el cinema el 1948, actuant de primer en westerns i films d’aventures i després en melodrames, entre els quals han sobresortit els realitzats per Douglas Sirk, Magnificent Obsession 1954 i Written on the Wind 1956, i també en comèdies, com Man's favorite Sport 1963 de H Hawks Quan la seva popularitat anava decaient, es revifà amb la interpretació de la sèrie televisiva Mc Millan and Wife

L’èxit que obtingué a Broadway amb The Petrified Forest 1935 li obrí les portes del cinema Actor dúctil i de grans recursos dramàtics, intervingué a The Scarlet Pimpernel 1935, Pygmalion 1938 i Gone with the Wind 1939 Realitzà alguns films The First of the Few 1942 i The Gentle Sex 1943 Desaparegué en un accident d’aviació

Debutà com a actor el 1939 i guanyà l’Oscar a la millor interpretació masculina per Stalag 17 1953 de B Wilder, que el dirigí en alguns dels seus millors papers Sunset Boulevard 1950, Sabrina 1954 i Fedora 1978

Bon manipulador de la tècnica cinematogràfica, és conegut pels seus films d’intriga El seu film Rebecca obtingué l’Oscar del 1940 el 1958 i el 1959 fou premiat al festival de Sant Sebastià per Vértigo i per North by Northwest Altres films seus són The Lady Vanishes 1938, Lifeboat 1943, Rear Window 1954, The Man who Knew Too Much 1956, Psycho 1960, The birds 1963, Marnie 1964, Topaz 1969, Frenzy 1972, Family Plot 1976, etc

Després de diverses experiències teatrals i televisives durant els anys cinquanta, el 1962 inicià una filmografia irregular amb alguns films d’èxit, com ara Butch Cassidy and the Sundance Kid 1969, Slaughterhouse-Five 1972, The Sting 1973, per la qual rebé l’Oscar a la millor direcció, Slap Shot 1976, A Little Romance 1979, The World According to Garp 1982, The Little Drummer Girl 1984 i Funny Farm 1988