Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
José María Ovies Morán
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…
Young Sánchez
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 92 min., dirigida per Mario Camus García.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI España Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT La novella homònima d’Ignacio Aldecoa GUIÓ MCamus FOTOGRAFIA Víctor Monreal blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Enrique Escobar SO Parlo Films INTERPRETACIÓ Julián Mateos Paco, Carlos Otero Conca, Sergio Doré Don Rafael, Consuelo de Nieva la mare de Juan Luis Ciges el pare de Juan, Luis Romero ell mateix, Ermanno Bonetti Paulino, Berta Carbonell Mercedes ESTRENA Barcelona, 03061964, Madrid, 04031968 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1963 i…
Joan Munsó Cabús
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional d’…
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu, després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de Celestino Gorostiza i aviat s’inicià…
Olivia de Havilland
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Germana de la també actriu Joan Fontaine , amb qui mantingué una intensa rivalitat, fou descoberta per Max Reinhardt, que li facilità el debut teatral en El somni d’una nit d’estiu , de W Shakespeare, i en la versió cinematogràfica dirigida per ell 1935 Posteriorment, aconseguí la popularitat en formar parella amb Errol Flynn en una desena de films d’aventures, entre d’altres Captain Blood 1935, de Michel Curtiz L’any 1940 fou nominada a l’Oscar per l’actuació a Gone with the Wind 1939, de Victor Fleming i George Cukor, nominació que es repetí el 1942 amb Hold Back the Dawn , de…
M’enterro en els fonaments
Cinematografia
Pel·lícula del 1968-1969; ficció de 85 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…
Laly Soldevila
Cinematografia
S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París.
Vida El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu marido 1968, tots dos de Manuel Summers, i Vivan los novios 1969, Luis G Berlanga, ja ocupa un lloc a la història del cinema espanyol Però les formes de producció i les circumstàncies feren que la seva carrera es limités a papers secundaris, tot i aconseguir grans recreacions en Oscuros sueños de agosto 1967, Miguel Picazo El…
Joan Munsó i Cabús
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Estudià lletres, pintura i dibuix S’inicià com a cronista teatral a Firmas Revista literaria del hogar 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, dissolta el 1957 Publicà articles sobre cinema als diaris Solidaridad Nacional i La Prensa , i en revistes especialitzades com Rumbos 1956 Arte Nuevo Revista cinematográfica 1958, del consell de redacció de la qual fou membre Film Ideal Documentos Cinematográficos 1960-63, i Hora XXV 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional de España a Barcelona com a…
Teresa Gimpera i Flaquer
Cinematografia
Actriu.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’Escola de Barcelona, amb títols com ara Tuset Street…
Associació Cultural Cavall Fort - Drac Màgic - Rialles
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el 1976 per aquestes tres empreses i dedicada a la importació, doblatge i distribució de cinema infantil en català.
La responsabilitat lingüística del doblatge recaigué en Albert Jané, aleshores director de la revista "Cavall Fort", i la gestió general en Victòria Vila fins el 2000 La distribució dels títols la realitza des del 1977 Distribucions Imatge L’Associació rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor film infantil per La flauta dels sis barrufets 1975, Pierre Culliford, Peyo , que en destacà l’adequat doblatge al català, i el Ciutat de Barcelona 1982 per la seva tasca en pro d’un cinema infantil i juvenil autòcton, estimular la producció i facilitar-ne la difusió i Distribucions…