Resultats de la cerca

Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro Almodóvar El…

Considerat un dels més provocatius directors del cinema independent nord-americà, protagonitzà el curtmetratge Schatt's Last Shot 1985, abans de debutar en el llargmetratge amb Fear, Anxiety & Depression 1989, una pellícula de baix pressupost en què ja donà mostres de la seva pessimista visió del món Molt més èxit obtingué amb Welcome to the Dollhouse 1995 i, sobretot, amb Happiness 1998, sarcàstica i àcida comèdia coral Storytelling 2001 i Pallindromes 2004 són mostra també de la seva capacitat crítica i revulsiva

Començà en el món de l’espectacle com a cantant de rap, formant part del duet DJ Jazzy Jeff and The Fresh Prince Basant-se en la seva pròpia vida al barri de Beverly Hills, a partir del 1990 protagonitzà la comèdia televisiva The Fresh Prince of Bel-Air , que li donà una gran popularitat i li preparà el terreny per al cinema, on començà a destacar en pellícules com Made in America 1993, de R Benjamin Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi, i sobretot, Bad Boys 1995, de M Bay Ha intervingut en comèdies i pellícules d’acció, com ara Independence Day 1996, de R Emmerich Men in Black 1997…

Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004

Llicenciat en belles arts, des dels catorze anys realitzava curtmetratges de baix pressupost El seu rostre s’anà fent popular gràcies a intervencions televisives Amb els diners aconseguits en concursos de televisió, finançà un treball més ambiciós, Evilio 1992, i guanyà un Goya al millor curtmetratge per Perturbado 1993 Álex de la Iglesia li donà l’oportunitat d’actuar en llargmetratges com Acción mutante 1993 i, ja com a protagonista, a El día de la bestia 1995, pel qual fou guardonat també amb un Goya La seva faceta còmica i alhora excèntrica li facilità papers en pellícules com ara Two…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i la influència…

Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per tal d’acostar-…

Sorgit dels circuits contraculturals de la dècada del 1960, creà el grup musical The Monkees com a rèplica nord-americana de The Beatles el grup guanyà un premi Emmy per la sèrie de televisió que protagonitzà Debutà al cinema amb el musical psiquedèlic Head 1968 Un dels guionistes d’aquesta pellícula fou el seu amic Jack Nicholson, actor a qui dirigí en la seva següent obra, Five Easy Pieces 1970, donant inici a una llarga collaboració The King of Marvin Gardens 1974, The Postman Always Rings Twice 1981, Man Trouble 1992 i Blood & Wine 1996 Treballà el gènere policíac, amb títols com…

Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i…