Resultats de la cerca

Fill del director Fritz Haneke i de l’actriu Beatrix von Degenschild, cresqué a la ciutat de Wiener Neustadt Àustria i estudià filosofia, psicologia i teatre a la Universitat de Viena Del 1967 al 1970 treballà com a editor i dramaturg per a una cadena de televisió alemanya i el 1970 s’establí com a productor, guionista i director independent, primer per a la televisió, fins que el 1989 dirigí el seu primer llargmetratge per al cinema, Der 7 Kontinent ‘El setè continent’ El seu segon film, Benny’s Video 1992, rebé el premi a la millor pellícula de l’Acadèmia de Cinema Europeu i ja causà la…

Inicià la seva carrera als setze anys en la sèrie televisiva The Bill Engvall Show , en la qual actuà fins l'any 2009 El 2008, una de les seves primeres actuacions al cinema The Burning Plain , de Guillermo Arriaga fou premiada al Festival de Venècia El mateix any interpretà el primer paper com a protagonista a The Poker House , de Lori Petty Posteriorment ha protagonitzat o coprotagonitzat Winter's Bone 2010, de Debra Granik, The Hunger Games 2012, de Gary Ross, House at the End of the Street 2012, de Mark Tonderai, i Silver Linings Playbook 2012, de David O Russell, amb el…

Format com a ballarí i coreògraf, debutà el 1939 a Broadway, on el 1941 conegué Gene Kelly , amb el qual inicià una collaboració que donà com a resultat els clàssics de la comèdia musical de Hollywood On the Town 1949, Singing in the Rain 1952 i It’s Always Fair Weather 1955 En el mateix gènere dirigí Seven Brides for Seven Brothers 1954, Funny Face 1957, amb Fred Astaire i Audrey Hepburn, The Pajama Games 1957 i Damn Yankees 1958 Posteriorment deixà de banda el musical i dirigí els drames i comèdies romàntiques Indiscreet  1958, The Grass is Greener 1960, Two for the Road 1966,…

Es donà a conèixer en films com Together for Days 1973, de MSchultz, Ragtime 1981, de MForman, Sea of Love 1989, d’HBecker, Goodfellas 1990, de MScorsese, o Patriot Games 1992, de PNoyce Però la popularitat li arribà amb papers de caràcter dur Jurassic Park 1993, d’SSpielberg, Pulp Fiction 1994, de QTarantino, Kiss of Death 1995, de BSchroeder, o A Time for Kill 1996, de JSchumaker Posteriorment interpretà, entre altres pellícules, Jackie Brown 1997, de QTarantino amb la qual guanyà el premi al millor actor al festival de Berlín 1998, The Negotiator 1998, de FGGray, Le Violon…

Després d’actuar en petits papers —entre els quals destaquen els d’ American Graffitti 1973, de G Lucas, i The Conversation 1974, de FF Coppola— es feu popular gràcies a les interpretacions del mercenari de l’espai Han Solo a la saga dirigida per G Lucas formada per Star Wars 1977, The Empire Strikes Back 1980 i  The Return of the Jedi 1983 i, posteriorment, després de la retirada de Lucas,  The Force Awakens 2015 i The Rise of Skywalker 2019, ambdues dirigides per JJ Abrams També fou molt popular el personatge d’Indiana Jones, protagonista de la sèrie dirigida per S Spielberg Raiders of the…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…

En són elements bàsics el sexe, la criminalitat i la societat marginal, entre altres En principi els films són adaptacions de la literatura policíaca La gran embranzida tingué lloc als EUA pels anys trenta, on es desenvolupà el cinema negre El protagonista-heroi dels primers films esdevingué, per raons de censura, representant de la llei i de l’ordre Posteriorment incorporà elements de denúncia de l’organització policíaca en particular o social en general i àdhuc el punt de vista del delinqüent Entre els clàssics del gènere destaquen The Cheat 1915, de De Mille, MEine Stadt sucht einen Mörder…

Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2013 El cinema sempre ha estat un bon termòmetre per a analitzar l’estat d’ànim de la societat i la política nord-americanes En aquest sentit va ser significatiu que l’edició del 2013 de la cerimònia dels Oscar enfrontés dues pellícules inspirades en la política exterior dels Estats Units a l’Orient Mitjà I no va ser menys significatiu que l’Acadèmia preferís guardonar una visió més heroica, positiva i patriòtica – Argo , de Ben Affleck, inspirada en el rescat dels ostatges nord-americans a l’Iran el 1980– que una de més fosca, desencisada i…

Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2012 Lluny de tractar-se d’una tendència amb aspecte d’esgotar-se, les adaptacions de superherois del còmic van seguir en augment i van constituir algunes de les superproduccions de Hollywood més destacades i esperades de la temporada El 2012 hi va haver un disputat duel entre alguns dels personatges més emblemàtics de la DC Comics i de la Marvel, les dues editorials nord-americanes més representatives del gènere D’una banda, Christopher Nolan va clausurar la seva trilogia dedicada a Batman amb The Dark Knight Rises , The Dark Knight Rises va ser la…